Popol Vuh: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Popol vuh.jpg|miniatura|Primera pàgina del manuscrit del ''Popol Vuh'', guardat a la [[Biblioteca Newberry]], [[Chicago]]]]

El '''''Popol Vuh''''' és una recopilació de diverses llegendes dels quitxé, un poble de la [[civilització maia]] que ocupà parts de [[Guatemala]] i d'[[Hondures]]. Més que un sentit històric, el llibre té valor i importància en l'àmbit religiósfundacional. És una narració que tracta d'explicar l'origen del món, la civilització i els diversos fenòmens que ocorren aen la natura.

Segons Frafra [[Francisco Ximénez]] la primera versió escrita en fou elaborada en llengua quitxé, fent servir caràcters de l'[[alfabet llatí]], a mitjan {{segle|XVI|s}}. Segons ell, aquesta versió va romandreromangué amagada fins al [[1701]], quan els [[civilització maia|maies]] quitxé de la comunitat de Santo Tomàs Txuilà (avui dia Txitxicastenango, Guatemala) li mostraren la recopilació de llursles seves històries i mitologia.

No es coneix el nom de l'autor d'aquesta primera versió, però Fraifra Francisco Ximénez, en notar la importància del document, decidí traduir el text a l'[[castellà|espanyol]], assegurant la fidelitat de l'escrit. La seva versió està estructurada en dues columnes, en una hi era la versió quitxé, i aen l'altra la traducció. La primera versió fou una traducció massa literal i resultà molt confosaconfusa. Després va escriuren'escrigué una segona versió menys literal, que va incloure aincloïa la seva ''Història de la Provínciaprovíncia de Santo Vicente de Txiapa i Guatemala'', que acabà el [[1722]].

Els treballs de Ximénez van restar arxivats al Conventconvent de Santo Domingo fins al [[1830]], quan foren traslladats a la [[Universitat de San Carlos de Guatemala]]. El [[1854]] foren trobats per l'[[Àustria|austríac]] [[Charles Scherzer]], quique, el [[1857]], laels publicà a [[Viena]] amb el títol primitiu ''Les Històrieshistòries de l'origen dels indis d'aquesta província de Guatemala''.

El sacerdot i missioner [[Charles Étienne Brasseur de Bourbourg]] va sostreure l'escrit original de la universitat, el portà a Europa i el traduí al [[francès]]. El [[1861]] publicà un volum amb el títol ''Popol Vuh, le Livre Sacré et les mythes de l'antiquité Américaine''. Fou ell qui li donà el nom de '''''Popul Vuh'''''.

El llibre original fou venut al col·leccionista Alfonso Pinart,; més endavant la seva vídua el va vendrevengué a l'[[etnologia|l'etnòleg]] Otto Stoll, posteriormenti després fou comprat per Edward E. Ayer, quique el tornà a Amèrica. Actualment la primera traducció de Ximénez i el seu ''Manuscrit de Txitxicastenango'' es trobensón a la Biblioteca Newberry, a [[Chicago]], [[Estats Units]].<ref>* {{ref-web|url= http://www.sigloxxi.com/index.php?link=opinion&opinionid=2964|títol="Patrimoni no renovable" web Segl XXI Guatemala| consulta=21 juliol|autor=Barrios Carrillo, Jaime}}</ref> El facsimilar[[facsímil]] del manuscrit està disponible aen l'edició en línia feta en col·laboració per la Biblioteca Newberry i les Bibliotecala de la Universitat d'Ohio, en un projecte dirigit pel Dr. Carlos M. López.<ref>{{ref-web|url= http://library.osu.edu/sites/popolwuj/|títol=Facsimilar del manuscrito del Popol Vuh| consulta=26 de juliol de 2010|autor=Carlos M. López}}</ref> El facsimilarfacsímil també estàés accessible des del lloc ''Arxius del Popol Vuh i les cultures maies'',<ref>{{ref-web|url= http://mayanarchives-popolwuj.osu.edu|títol=Arxius del Popol Vuh i les cultures maies| consulta=26 de juliol del 2010}}</ref> en què a més a més s'inclouen documents i materials relacionats amb el manuscrit.

La localitat de Santa Cruz del Quiché fou fundada pels invasors espanyols que en substituïren Q'umar Ka'aj, la capital del regneRegne quitxé. Juan de Rojas i Juan Cortés apareixen citats al llibre com els últims integrants de la generació dels reis quitxé.

El llibre va salvar-se de la crema per part dels invasors espanyols el [[1529]] de milers i milers de codis, de manuscrits il·lustrats, d'origen maia, ja queperquè eren contraris a l'espanyolització i cristianització d'Amèrica.

==Originalitat del ''Popol Vuh'' com a text maia==

Alguns arqueòlegs s'han esforçat a trobar les narracions del ''Popol Vuh'' als jeroglífics maies del període prehispànic,amerindi; d'altres asseguren que fou escrit en llengua maia amb caràcters llatins ambbasats base aen la tradició oral al {{segle|XVI|s}} o [[segle XVII|XVII]]. El text de Ximénez procedeix certament de l'època colonial.

Estudiosos com [[René Acuña]] han posat en dubte que el contingut reflectit al ''Popol Vuh'' sigui realment maia, perquè assenyala: «[...] ''el Popol Vuh és un llibre dissenyat i executat amb conceptes occidentals. La seva unitat de composició és tal, que dónadona peu pera postular un sol recol·lector de les narracions. I no sembla que aquest hagi estat un autodidacte espontani nadiu, que es posà a redactar les memòries de la seva nació''».<ref>Acuña (1998), p. 28.</ref> Cal tenir en compte que el llibre fou fet servir per a evangelitzar els indígenes.

Per donar suport a aquesta teoria es basa en certs errors de transcripció que comet Ximénez quan trasllada el text; això revela el seu desconeixement de la llengua quitxé. Assenyala categòricament Acuña: «''Si la fidelitat amb què Ximénez copià i traduí el text quitxé fos el criteri per establir l'autenticitat del Popol Vuh, caldria, immediatament, declarar-lo fals. [...] Enumerar aamb detall tots els desfigursretocs que Ximénez introduí podria justificar un treball de pàgines el nombre de les quals no es pot quantificar. [...] Davant la impossibilitat d'efectuar aquí un examen detallat de les traduccions que féufeu Ximénez del Popol Vuh, hauré de limitar-me a dir que són desiguals i molt infidels, i que el fraifrare ometé traduir un elevat percentatge del text. La meva apreciació es basa en la minuciosa anàlisi comparativa que he realitzat de les primeres 11801.180 línies del Popol Vuh amb les dues versions espanyoles de fraifra Francisco. La meva intenció, però, no està dirigida a desacreditar la competència lingüística d'aquest religiós, sinó a fer manifestpalesar que, amb l'escàs coneixement de la llengua quitxé que posseïa, resulta natural que hagi desfigurat l'obra en copiar-la''».<ref>Acuña (1998), pppàgs. 29-31.</ref> En posar en dubte la capacitat de Ximénez de fer servir la llengua maia s'obren una sèrie d'interrogatives: que tan segur es pot estar que¿és el ''Popol Vuh'' és un text original maia si només se n'ha conservat la traducció de Ximénez?

És possible obrir qüestionaments al voltant de l'existència d'un llibre original de procedència prehispànicaameríndia. O bé que fou escrit amb el suport de la tradició oral. La seva molt propera analogia amb lael [[Gènesi]] de la Bíblia fa pensar que la seva escriptura va estarfou dirigida per frares cristians. Així mateix, l'aparició de les genealogies que s'estenen fins a l'època colonial fan impossible que l'original que copià Ximénez romanguiromangués alen el període prehispànicamerindi.

* '''Tepeu''' i '''Gukumatz''': Partpart del creador [[mascle]] i [[femella]]; junts van crear la humanitat, però enshi van posarposaren una mica de dificultat.

* '''Huracan''': Literalmentliteralment "'una cama"' (del seu nom deriva "[[huracà]]"), fou un dels principals déus; tenia molts enemics, incloent-hi Uucub Caquix i Cabracán.

* '''Ixpiyacóc''' i '''Ixmucané''': anomenadesanomenats "avis de l'alba"; eren endevins i els avis paterns de d'Hunahpú i Ixbalanqué.

* '''Uucub Caquix''': el seu nom podria significar "'Set ocells"' i és l'encarnació maladolenta de l'[[Óssa Major]]; va serfou assassinat per Hunahpú i Ixbalanqué.

* '''Hunahpú''' i '''Ixbalanqué''': Sónsón germans bessons fills d'Ixquic (una deessadea de Xibalba) i Hun-Hunahpú (déu del [[blat de moro|panís]]); armats només amb sarbatanes i del seu vincle d'amistat,; van derrotar a Uucub Caquix, Zipacna, Cabracán i, sobretot, als Senyorssenyors de Xibalbá.

* '''Hun Camé''' i '''Uucub Came''': Reisreis del món subterrani anomenat "Xibalba"; van ser assassinats per Hunahpú i Ixbalanqué, que havia de venjar als seus "pares" Hun Hunahpú i Uucub Hunahpú.

* '''Balam Quitzé''': Primerprimer Homehumà de dacsa creat per Gukumatz i Tepeu.

* '''Balam Acab''', '''Iqui Balam''' i '''Mahacutah''': segon, tercer i quart homehumà de dacsa.

* [[Còdexs maies]].

** [[Còdex Dresden]].

* [[Còdexs mexiques]].

* [[Còdex mesoamericà]].