Codi de barres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
'''Els seixanta'''
El 1961 és l'any d'aparició del primer escàner fix de codis de barres instal·lat per Sylvania General Telephone. Aquell aparell llegia barres de color vermell, blau, blanc i negre identificant vagons de ferrocarrils.
El 1967 l'Associació de Ferrocarrils d'Amèrica del Nord (EUA) aplicà codis de barres pel control de trànsit d'embarcaments. El projecte no va durar molt per manca d'un adequat manteniment de les etiquetes que contenien els codis.
Algú coneix la cadena de supermercats Kroger? El 1967 la sucursal de Cincinnati (Ohio, EUA) va instal·lar el primer sistema de "retail" basat en codis de barres. A aquell client que trobava un codi que no es podia escanejar correctament se li oferien cupons de compra gratis.
El 1969, el làser fa la seva aparició. Utilitzant llum de gas d'Heli-Neó, el primer escàner fix és instal·lat per un cost de $10.000. Actualment el mateix tipus d'escàner costa menys de $ 2.000.
A finals dels anys 60 i començaments dels 70 van aparèixer les primeres aplicacions industrials però només per maneig d'informació. El 1969, Rust-Oleum va ser el primer a fer interaccionar un lector de codis amb un ordinador. El programa executava funcions de manteniment d'inventaris i impressió de notificacions d'embarcament.
'''Els setanta'''
El 1970 apareix el primer terminal portàtil de dades fabricat per Noranda. Aquest utilitzava un "wand" o llapis de contacte.
El codi Plessey fa la seva aparició a Anglaterra (The Plessey Company, Dorset, Anglaterra), per a control d'arxius en organismes militars el 1971. La seva aplicació es va difondre per a control de documents en biblioteques.
Codabar apareix el 1971 i troba la seva major aplicació en els bancs de sang, on un mitjà d'identificació i verificació automàtica eren indispensables.
La fàbrica d'automòbils Buick va utilitzar identificació automàtica en les operacions d'encaix de transmissions, també pels anys 70. El sistema era utilitzat per fer el recompte dels diferents tipus de transmissió acoblats diàriament. Tot un èxit.
ITF marca la seva aparició el 1972, creat pel Dr. David Allais, en aquells temps d'Intermec.
L'any 1973 s'anuncia el codi U.P.C. (Universal Product Code) que es convertiria en l'estàndard d'identificació de productes. D'aquesta manera l'actualització automàtica d'inventaris permetia una millor i més oportuna compra i abastiment de béns. A Europa es fa present el 1976 amb la seva pròpia versió d'UPC, el codi EAN (European Article Number).
El 1974, novament el Dr. Allais conjuntament amb Ray Stevens d'Intermec inventen el codi 39, el primer de tipus alfanumèric.
El primer sistema patentat de verificació de codis de barres per mitjà de làser apareix al mercat el 1978.
'''Els vuitanta'''
Línia 52:
El 1980 el Servei Postal dels EUA introdueix el POSTNET, una codificació de barres que correspon al codi postal.
La tecnologia de CCD (Charge Coupled Device) és aplicada en un escàner, 1981. En l'actualitat aquest tipus de tecnologia té força difusió en el mercat asiàtic, mentre que el làser domina en el món occidental. En aquest any també apareix el codi 128, de tipus alfanumèric.
Apareix la norma ANSI MH10.8M que especifica les característiques tècniques dels codis 39, Codabar, i ITF (Interleaved Two of Five).
El Dr. Allais és incansable. El 1987 desenvolupa el primer codi bidimensional, el codi 49. El segueix Ted Williams (Laser Light Systems) amb el codi 16K (1988).
'''Els noranta'''
| |||