Coeficient de sustentació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 39:
:<math>c_\text{l} = \frac{l}{q \, L},</math>
 
on L és la longitud de referència que s'ha d'especificar sempre: en aerodinàmica i teroia de perfils alars és sovint la [[Corda (aeronàutica)|corda]] (<math>c\,</math>) mentre que en dinàmica marina, s'usa habitualment el gruix (<math>t\,</math>).
 
Per un angle d'atac donat, ''c''<sub>l</sub> es pot calcular de manera aproximada utilitzant la teoria de perfils prims,<ref>Clancy, L. J.: ''Aerodynamics''. Section 8.2</ref> calculat numèricament o determinat a través de experiments amb un túnel de vent sobre una peça de longitud finita, amb plaques als extrems per tal d'incloure els efectes tridimensionals. Gràfiques de ''c''<sub>l</sub> en funció de l'angle d'atac mostren la mateixa forma general per tots els perfils, però els valors particulars seran diferents. Mostren un increment gairebé lineal en el coeficient de sustentació a mesura que s'augmenta l'angle d'atac amb un gradient que rep el nom de pendent de sustentació. Per un perfil prim de qualsevol forma el pendent de sustentació és de π<sup>2</sup>/90 ≃ 0.11 per grau. A angles més grans, s'arriba al punt màxim, després del qual el coeficient de sustentació decreix. L'angle pel qual es dóna el coeficient de sustentació màxim és l'angle d'[[entrada en pèrdua]] del perfil, que es troba generalment entre els 10 i els 15 graus en un perfil típic.