Diferència entre revisions de la pàgina «Cofactor enzimàtic»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Classificació ==
Els cofactors es classifiquen en dos grups: els cofactors orgànics ([[flavin]], [[heme]]...) i els cofactors inorgànics ([[Magnesi |Mg]]<sup>2+</sup>, [[coure |Cu]]<sup>+</sup>...). Els cofactors orgànics, a vagedes són dividits en coenzims i grups prostètics.
 
* Els coenzims fan referència als enzims i a les propietats funcionals de les proteïnes.
* Els grups prostètics fan referència a l'origen de l'enllaç d'un cofactor a una proteïna ([[enllaç covalent]]) i, per això, es refereix a les propietats estructurals.
 
Malgrat tot, es poden trobar diferents definicions pels termes:
* Cofactor
* Coenzim
* Grup prostètic.
 
El [[1979]], en una carta publicada a "Trend in Biochemical Sciences", s'aprecià la confusió entre els diferents termes i es tornaren a definir. Els cofactors van ser definits com una substància addicional, a part de la proteïna i el substrat, que era necessària per a l'activitat de l'enzim i, els grups prostètics com una substància que fa la seva pròpia via catalítica, juntament amb una molècula enzimàtica simple. El terme coenzim no va ser definit.
 
=== Inorgànics ===
* '''Ions metàl·lics''': Els ions metàl·lics són cofactors comuns. En l'àmbit de la nutrició, la llista dels elements essencials reflecteix el seu paper com a cofactors. En els humans, aquesta llista inclou el [[ferro]], el [[manganès]], el [[cobalt]], el [[coure]], el [[zinc]], el [[seleni]] i el molibdè. Malgrat que el dèficit de [[crom]] causa la intolerància a la [[glucosa]], no s'ha identificat cap enzim humà que utilitzi aquest metall com a cofactor. El [[iode]] és també un element essencial, però aquest és utilitzat com a part de l'estructura de les [[hormona tiroïdal|hormones tiroïdals]], més que com un cofactor enzimàtic.
 
El [[calci]] és imprescindible com a component de la [[dieta]] humana i, és necessari per a la plena activitat de molts enzims, com ara l'[[òxidnítric-sintasa]], [[fosfatasa|proteïnes fosfatases]] o l'[[adenilat-cinasa]], però el calci activa aquests enzims en la [[regulació al·lostèrica]], unint aquests enzims amb un complex que conté calmodulina. Tot i així, el calci és una molècula de senyalització de la cèl·lula i no és considerada normalment com un cofactor de l'enzim que regula.
 
Altres organismes requereixen metalls addicionals com cofactors enzimàtics, com per exemple el [[vanadi]] en la [[nitrogenasa]] dels [[bacteris fixadors del nitrogen]] del gènere ''[[Acetobacter]]''; el '''tungstè''' en l'[[aldehid-ferrodixina-oxidoreductasa]] dels ''[[Pyrococcus furiosus]]'' i, fins i tot, [[cadmi]] en el [[anhidrasa carbònica]] de la marina diatòmica ''Thalassiosira weissflogii''.
 
En molts casos, el cofactor inclou tant un component orgànic com inorgànic simultàniament. Un grup diferent d'exemples són les proteïnes plegades, que estan constituïdes d'una [[porfirina]] que està unida a un grup ferro.
 
* '''Nucli de [[sulfur de ferro]]''': Els "clusters" de sulfur de ferro són complexes d'àtoms de ferro i sofre units a proteïnes partir de residus de [[cisteïna]]. Tots dos tenen un paper funcional i estructural, a més a més de la [[transferència d'electrons]], [[reaccions de reducció-oxidació]] i com a moduladors estructurals.
 
{|class="wikitable" align="center" style="text-align: center"
Els cofactors units fortament, normalment són regenerats durant el mateix cicle de la reacció, mentre que els cofactors units dèbilment poden ser regenerats en una reacció posterior catalitzada per un enzim diferent. En aquest últim cas, el cofactor també pot ser considerat com a substrat o cosubstrat.
 
Les [[vitamina|vitamines]] poden servir com a precursores per a molts cofactors orgànics (p.ex: [[tiamina]], [[riboflavina]], [[B6]], [[B12]], [[niacina]], [[àcid fòlic]]) o com a coenzims d'elles mateixes (p. ex. vitamina C). Això no obstant, les vitamines tenen altres funcions en l'organisme.
 
Alguns cofactors orgànics també contenen un [[nucleòtid]], com ara els portadors d'electrons com el NAD+, el FAD o el CoA, que du grups acil. La majoria d'aquests cofactors es troben en una immensa varietat d'espècies i, alguns són universals per a totes les formes de vida.
El metabolisme inclou un gran nombre de reaccions químiques, però la majoria es troba sota algunes de les reaccions bàsiques que inclouen la transferència de grups funcionals. La química permet que les cèl·lules utilitzin un grup reduït d'intermediaris metabòlics per portar grups químics entre reaccions químiques diferents. Aquests grups intermediaris de transferència estan units dèbilment a cofactors orgànics, anomenats normalment coenzims.
 
Cada tipus de reacció de transferència de grups es duu a terme a partir d'un cofactor particular, el qual fa de substrat per a un grup d'enzims que el sintetitzen i un grup d'enzim que el degraden. UN exemple d'això, són les deshidrogenases que utilitzen el NAD+ com a cofactor, on cents de tipus d'enzims capten i alliberen electrons dels seus substrats i redueixen el NAD+ a NADH. Aquest cofactor reduït és després un substrat per a qualsevol de les [[reductases]] de la cèl·lula que requereixi electrons per reduir els seus substrats.
 
Aquests cofactors són contínuament reciclats com a part del metabolisme. L'ATP del cos humà és constantment transformat en [[ADP]] i després un altre cop en ATP. Tot i així, en qualsevol moment, la quantitat total d'ADP+ATP es manté força constant. L'energia utilitzada per les cèl·lules humanes requereix la [[hidròlisi]] de 100 a 150 mols d'ATP diaris, que són entre 50 i 75 kg. Típicament, un humà utilitzarà el seu pes d'ATP durant el curs de tot el dia. Això significa que cada molècula d'ATP és reciclada entre 1.000 i 1.500 vegades al dia.
Els cofactors orgànics devien ser presents encara més d'hora en la història de la vida a la Terra. El nucleòtid d'[[adenosina]] és present en cofactors que catalitzen moltes reaccions metabòliques bàsiques, com ara els grups [[metil]], [[acil]] i [[fosforil]], com també les reaccions redox. Aquestes estructures químiques han estat destinades a formar part de l'[[RNA]].
 
Els cofactors que contenen adenosina estan pensats per actuar com adaptadors intermediaris que permeten, als enzims i als ribosomes, unir nous cofactorsa partir de petites modificacions que hi pugui haver en els dominis d'unió de l'adenosina, estaven pensats, originàriament, per unir-se a un cofactor diferent.
 
== Història ==
1.926.005

modificacions