Taula periòdica: diferència entre les revisions

Si se sintetitzen nous elements, caldrà situar-los en el vuitè període. La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] el 1978 aprovà un sistema de nomenclatura per anomenar provisionalment els nous elements fins que s'aprovi el nom definitiu. Aquests sistema es basa en derivar el nom a partir del [[nombre atòmic]]. Els noms provisionals dels deu primers nous elements seran: Uue, [[ununenni]] (119); Ubn, unbinili (120); Ubu, unbini (121); Ubb, unbibi (122); Ubt, unbitri (123); Ubq, unbiquadi (124); Ubp, unbipenti (125); Ubh, unbihexi (126); Ubs, unbisepti (127) i Ubo, unbiocti (128).<ref>{{Ref-publicació|article=Recommendations for the Naming of Elements of Atomic Numbers Greater than 100|publicació=Pure and Applied Chemistry|url=https://www.degruyter.com/view/j/pac.1979.51.issue-2/pac197951020381/pac197951020381.xml|volum=51|exemplar=2|data=1979|pàgines=381–384|doi=10.1351/pac197951020381|issn=0033-4545}}</ref>

Els grups del 13 al 18 (a la figura 3A a 8A) tenen configuracions de <chem>ns^2np^1</chem> a <chem>ns^2np^6</chem>, respectivament, i s'anomenen [[elements del bloc p]]. En total hi ha trenta-sis elements si es compten els artificials del període 7. Són elements químics amb àtoms que completen els subnivells energètics s i p. És un bloc on es produeix una transició del caràcter metàl·lic a no metàl·lic, de l'esquerra cap a la dreta, i més aviat els situats a la part superior que els de la part inferior. Al mig queden elements amb propietats entre uns i els altres que s'anomenen [[Metal·loide|metal·loides]] o semimetalls. Són el [[bor]] (B), el [[silici]] (Si), el [[germani]] (Ge); l'[[arsènic]] (As), l'[[antimoni]] (Sb), el [[tel·luri]] (Te) i el [[poloni]] (Po), situats en una diagonal que baixa d'esquerra a dreta. Els que tenen caràcter no metàl·lic són elements que poden acceptar electrons i formar anions. La configuració del nivell de valència <chem>ns^2np^6</chem>correspon als [[Gas noble|gasos nobles]] i és especialment estable, com es dedueix de les seves baixes reactivitats.<ref name=":1" />

La densitat també era una propietat que complia aproximadament la mateixa regla. El 1829,<ref>{{ref-publicació|cognom=Döbereiner |nom=J.W. |enllaçautor=Johann Wolfgang Döbereiner |article=An Attempt to Group Elementary Substances according to Their Analogies |url=http://web.lemoyne.edu/~giunta/dobereiner.html |llengua=anglès, traducció |publicació=Poggendorf's Annalen der Physik und Chemie |exemplar=5 |data=1829 |pàgines=301-307}} </ref> mostrà l'existència de més grups de tres elements, ''tríades'', que formaven compostos de composició similar i amb propietats semblants: [[sofre]], [[seleni]] i [[tel·luri]]; [[clor]], [[brom]] i [[iode]]; [[liti]], [[sodi]] i [[potassi]]. L'any 1850, els químics havien aconseguit identificar al voltant de 20 tríades, que indicaven entre els elements una certa regularitat.