Editorial Salvat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m corregit: a mitjans de la dècada > a mitjan dècada
Línia 6:
Pau Salvat va morir prematurament el 1923 i fou succeït pels seus germans [[Ferran Salvat i Espasa|Ferran]] i [[Santiago Salvat i Espasa]] (Barcelona 1891-1971).<ref name="gecP">{{GEC|0058365|Pau Salvat i Espasa}}</ref> Aquell any l'empresa canvià la raó social a '''Salvat Editores, S.A.'''.<ref name="hist"/> Ferran i Santiago modernitzaren l'empresa en les dècades de 1920 i 1930, i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l'estat, incorporant avenços en maquinària i en distribució.<ref name="gec"/> En aquesta època publicà la ''Cirugia, Tratado Teórico-práctico de Patología y Clínica Quirurgicas'' (1925), la ''Historia del Mundo'' (1926) de [[Josep Pijoan]], la ''Enciclopedia Agrícola Wery'' (1928) i el ''Atlas Geográfico Salvat'' (1928). El 1932 va separar el negoci d'impressió de l'edició, creant l'empresa Imprenta Hispano-Americana SA.<ref name="gec"/>
 
La [[guerra civil espanyola]] i la postguerra van portar la censura i dificultats econòmiques, i l'empresa no es recuperà fins a mitjans de lamitjan dècada de 1950, quan intensificà la presència a l'Amèrica Llatina, amb filials a l'Argentina, Mèxic, Venezuela, Brasil i Colòmbia, i edità l'enciclopèdia ''El mundo de los niños'' (1958), i publicà en català el [[Costumari Català]] (1950-56), de [[Joan Amades]], en cinc volums, reeditat el 1982.<ref name="gec"/>
 
L'any 1965, Salvat va presentar ''Monitor'', la primera enciclopèdia moderna de l'època amb fascicles de quiosc, i el 1969 es publicà la primera edició del ''Diccionario Enciclopédico Salvat Universal''.<ref name="hist"/> Publicà la ''Enciclopedia Salvat de la Fauna'' (1970-73), dirigida per [[Félix Rodríguez de la Fuente]] i la Biblioteca Básica de clàssics universals conjuntament amb [[RTVE]]. Al final de la dècada de 1960 tancà la impremta a de Barcelona, que traslladà a [[Sant Boi de Llobregat]] i el 1968 obrí Gráficas Estella, planta industrial ubicada a Navarra. S'alià amb [[De Agostini]] per servir al mercat francòfon, germanòfon i anglòfon, amb èxit a França on [[Manuel Salvat Dalmau|Manuel Salvat]], nét del fundador, se situà entre els primers editors. A mitjans de lamitjan dècada de 1970 l'empresa tenia 4000 treballadors.<ref name="gec"/> En català publicà el diccionari enciclopèdic ''Salvat Català'' (1974-77), en 8 volums, i la ''Història de Catalunya'' (1978-79), en 6 volums.<ref name="gec"/>
 
L'any 1988 l'editorial va ser adquirida per la multinacional francesa [[Hachette]]. L'any 1992 el Grup Lagardère va unir les empreses Matra, de noves tecnologies, i Hachette, de comunicació, per formar Hachette-Matra.<ref name="hist"/>