Xuetes: diferència entre les revisions

Els '''xuetes''' [{{IPA|ʃu'ətəs}}], també anomenats '''xuetons''', són un grup social de l'illa de [[Mallorca]], descendents d'una part dels [[jueus mallorquins]] [[conversos]] al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de<!--locució balear equivalent a "per causa de"--> ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes [[Inquisició|inquisitorials]] per [[criptojudaisme]] al darrer quart del {{segle|XVII|s}}, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del {{segle|XX|s}}, han practicat una estricta endogàmia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.<ref>Estimació feta a partir de les dades de les Illes Balears facilitades per l'[[Instituto Nacional de Estadística de España]].</ref>

Durant el primer terç del {{segle|XX|s}}, a Mallorca es produeixen significatius canvis que comencen a rompre la inèrcia social dels darrers segles: Palma inicià la seva expansió fora de les muralles i a atreure nous residents (espanyols o estrangers) per als quals la condició de xueta no significa res, així mateix l'economia evoluciona cap a models menys tradicionals que comencen a alterar l'adscripció professional per raó de naixement.<ref>Moore, ''Los de la Calle…'', pàg. 158.</ref>