Xuetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 12:
* [[Jueus]]
** [[Jueus mallorquins]]}}
Els '''xuetes''' [{{IPA|ʃu'ətəs}}], també anomenats '''xuetons''', són un grup social de l'illa de [[Mallorca]], descendents d'una part dels [[jueus mallorquins]] [[conversos]] al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de<!--locució balear equivalent a "per causa de"--> ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes [[Inquisició|inquisitorials]] per [[criptojudaisme]] al darrer quart del {{segle|XVII|s}}, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del {{segle|XX|s}}, han practicat una estricta endogàmia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.<ref>Estimació feta a partir de les dades de les Illes Balears facilitades per l'[[Instituto Nacional de Estadística de España]].</ref>
 
== Etimologia i altres denominacions ==
Línia 176:
==== El {{segle|XX}} ====
===== Fins a la II Guerra Mundial ([[1900]]-[[1945]]) =====
Durant el primer terç del {{segle|XX|s}}, a Mallorca es produeixen significatius canvis que comencen a rompre la inèrcia social dels darrers segles: Palma inicià la seva expansió fora de les muralles i a atreure nous residents (espanyols o estrangers) per als quals la condició de xueta no significa res, així mateix l'economia evoluciona cap a models menys tradicionals que comencen a alterar l'adscripció professional per raó de naixement.<ref>Moore, ''Los de la Calle…'', pàg. 158.</ref>
 
En aquest context, gener i l'octubre de [[1923]], l'[[urbanista]] i [[polític]] xueta [[Guillem Forteza Pinya]] fou batle de Palma. També, entre [[1927]]-30, durant la [[dictadura de Primo de Rivera]], ho foren Joan Aguiló Valentí, àlies Cera i Rafel Ignasi Cortès Aguiló, àlies Bet.<ref>Font, ''La fe vençuda…'' pàg. 150 i 151.</ref>