Nadia Boulanger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Harmonia - Canviant enllaç(os) per Harmonia musical |
m Plantilla |
||
Línia 5:
Nadia Boulanger va nàixer al si d'una família de quatre generacions de músics. Amb l'encoratjament de son pare, [[Ernest Boulanger|Ernest]] ([[1815]]-[[1900]]), [[compositor]], [[director d'orquestra]] i professor de [[cant]], va començar a estudiar [[orgue]] i composició a l'edat de nou anys. Des del [[1903]], va esdevenir organista suplent de [[Gabriel Fauré]] a l'església de la Madeleine. Al [[Conservatori de París]], va ser alumna de [[Louis Vierne]] i va fer uns estudis brillants: als 16 anys, va obtenir els primers premis d'orgue, acompanyament i composició. El [[1908]], va endur-se el Segon Gran [[Prix de Rome]] de composició.
Quan la seua germana, [[Lili Boulanger|Lili]], va morir l'any [[1918]] a l'edat de 24 anys, Nadia va declarar que mai més no compondria i es va consagrar a la direcció musical, la difusió de l'obra de la seua germana i sobretot a la pedagogia. Va portar la seua fabulosa carrera de professora fins a la seua mort, als 93 anys. Havent sabut utilitzar mètodes i tècniques moderns —per exemple l'[[ordinador]]—, Nadia Boulanger va ser, durant més de 70 anys, un dels professors de composició més influents del {{segle|XX
Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americà de Fontainebleau des de la seua creació, el [[1921]], fins a la seua mort el [[1979]]. Des de la primera classe, va establir la seua reputació de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'[[Harmonia musical|harmonia]] i la [[sistema tonal|tonalitat]] occidentals. Era capaç, per exemple, d'explicar com cada acord dels [[preludi (música)|preludis]] de [[Johann Sebastian Bach|Bach]] es relaciona amb la música moderna: «Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonància. Però què anomenem ''consonància''? Cal recordar que, quan [[Claude Debussy|Debussy]] era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar les orelles dels seus amics amb tota aquella dissonància. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: ''Senyor secretari, la dissonància, és avui. La consonància, vindrà demà''».
| |||