El crit: diferència entre les revisions

L'angoixa s'exterioritza a través de les corbes sinuoses. La buidor de l'espai, així com l'aïllament del personatge són marcats per les línies rectes. El color té un clar predomini sobre el dibuix. El color, la pinzellada, crea el ritme. El cel crepuscular és vermell i taronja i l'aigua blava i negra. Aquesta elecció és causal, ja que aquests són colors complementaris, i escollits de manera arbitrària, fet que demostra que l'autor no busca la mimesi de la realitat.

 

 

L'estil de Munch es basa en l'ús simbòlic del color, que permet focalitzar l'atenció del dibuix, que sovint és esquemàtic. El desenvolupament alemany de finals del segle {{Romanes|XIX}} es traduí en angoixa, tensió i deshumanització.