Dissonància: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 4:
La manera de resoldre les dissonàncies havia estat motiu de freqüents i llargues polèmiques, sobretot al llarg dels segles [[segle XVII|XVII]] i {{Romanes|XVIII}} en les quals s'havien vist involucrats, sovint, tant teòrics com compositors. En sintonia amb l'evolució que ha pres la història de la música europea, els autors que s'adscrivien a estils més moderns sovint preconitzaven resolucions més lliures d'aquestes dissonàncies, mentre que els autors més ancorats en els passat —i sovint els teòrics no autors, fent-los costat— pretenien que només les resolucions més estrictes eren permeses. Igualment va ser elements d'intenses discussions sobre la resolució de les dissonàncies si calia atenir-se a allò que marcava la teoria o a allò que l'oïda considerava adequat.
 
La teoria musical al llarg del {{segle|XX|s}}, ja des del moment en què es formulen els principis de l'[[atonalitat]] transforma totalment el sentit de la dissonància i de la [[consonància]] i aquests dos conceptes deixen de tenir el sentit que havien tingut en contextos tonals.
 
{{Commonscat}}