Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=19|lloc=Vic| editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1| consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> en representació del bisbe [[Berenguer III de Sendred de Gurb|Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinació. En aquest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.
La celebració d'aquesta assemblea de '''Pau i Treva a Toluges''', organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiàstiques és una conseqüència de la crisi del poder comtal provocada al [[Rosselló]] per la revolució feudal; davant d'una forta escalada de violència duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessària, les seves víctimes –pagesos i eclesiàstics– hagueren de reunir-se per trobar-hi una solució ells mateixos, a causa de la impotència del poder comtal, visible per l'absència total del comte [[Gausfred II de Rosselló]] ([[1014]]–[[1074]]), el màxim titular de la ''potestas'', en una reunió on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau –ço és, l'ordre públic–.
L'[[Abat Oliba]], un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidí un nou sínode, a [[Vic]] el [[1033]],<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA51&dq=pau+i+treva+de+deu&hl=ca&ei=VjN7TOWjFc2aOKay6bAP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false Història medieval de Catalunya]'', p.50-51</ref> on, a part d'augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s'estenia la protecció també als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a [[Occitània]], on, al {{segle|XI}}, hi havia el mateix problema de violències feudals; i així trobem concilis de Pau i Treva a [[Niça]], el [[1041]], i a [[Narbona]] el [[1032]], [[1043]] i [[1054]].
== Resultats ==
Al [[Pallars]], les assemblees de Pau i Treva fracassaren del tot; els homes d'[[Artau I de Pallars Sobirà|Artau I]], [[comte de Pallars Sobirà]] atacaven principalment les sagreres i durant els dies de treva; per reeixir, el moviment pacifista necessitava la implicació del poder comtal. Per això, si a la primera assemblea de Toluges, el [[1027]], el comte hi fou una figura absent, el [[1041]], el segon sínode celebrat en aquest poble rossellonès es féu sota presidència del comte [[Gausfred II de Rosselló|Gausfred II]]; aquesta tendència s'aferma, en especial a [[Barcelona]], durant la segona meitat del {{segle|XI}}, on el comte [[Ramon Berenguer I]] i la seva muller [[Almodis de la Marca|Almodis]] no sols ratificaren decisions de Pau i Treva, sinó que també convocaren concilis de pau com ara el de Barcelona el [[1064]] o el de [[Girona]] el [[1068]], les disposicions dels quals foren incorporades als [[Usatges de Barcelona]], un nou codi legal que substituïa el vell ''Liber Iudiciorum'', esdevingut obsolet arran de la feudalització; la Pau de Déu, per poder triomfar, va haver d'esdevenir Pau del Comte, i l'Església, en previsió d'aquest fet, sempre va mirar d'atraure's els comtes, i així, els seus anatemes o excomunions no anaven mai dirigits contra un comte ni contra la seva família, sinó només contra els clans senyorials.
== Significat social ==
| |||