Combat de Llívia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules militars |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
En l'inici del seu govern d'[[Al-Andalus]] el [[730]], [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] fou impugnat per [[Uthman ibn Naissa]], el [[valí]] d'[[Llista de valís d'Arbuna|Arbuna]] ([[Narbona]]), conegut entre els francs com ''Munussa'', i sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'[[Àfrica]], va pactar una treva amb [[Odó el Gran]], casant-se amb Lampègia, la filla del duc.<ref>{{ref-llibre|llengua=anglès |cognom=Coppée |nom=Henry |títol=History of the Conquest of Spain by the Arab Moors |pàgines=430| editorial=Gorgias Press LLC |isbn=1931956936 |data=2002 (1881) |ref=}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Ellis |nom=Edward Sylvester |títol=The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation |pàgines=|editorial=F.R. Niglutsch |llengua=anglès |isbn=|data=1913 |ref=}}</ref>
Segons [[Antoni Rovira i Virgili]]<ref>{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom=Antoni| enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili| títol=Història Nacional de Catalunya, volum II| pàgines=p. 337 a 338| editorial=Edicions Pàtria| isbn=|data =1920| ref =}}</ref> aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap ''Manusa''.
==El setge de Llívia==
El [[Síria|sirià]] [[Gedhi ibn Zeyan]] fou enviat en secret per [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]] amb un [[esquadró]] de [[cavalleria]]<ref name=Scott/> lleugera per capturar viu o mort a [[Uthman ibn Naissa]], sent localitzat a [[Llívia]] on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels.
Un endarreriment per salvar Lampègia de caure en mans dels seus perseguidors va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. L'escorta fou eliminada però Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va suïcidar llançant-se a un penyasegat.
==Conseqüències==
Lampègia va ser capturada i enviada al valí [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]] juntament amb el cap tallat de [[Uthman ibn Naissa|Munussa]]. Finalment la seva muller enviada a l'[[harem]] del califa a [[Damasc]].<ref name=Scott>{{ref-llibre|cognom=Scott| nom=Samuel Parsons| capítol=Volum I| títol=History of the moorish empire in Europe |llengua=anglès |pàgines=296-297| url=http://www.archive.org/stream/historyofmoorish01scotuoft| edició=1a ed.| editorial=J.B. Lippincott Company| isbn=|data=1904| ref=}}</ref>
La rebel·lió estava liquidada, però calia castigar [[Otó el Gran]] que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparació d'un gran exèrcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquitània. L'expansió cap al nord, a través del [[Ducat d'Aquitània]] i el [[Regne franc]] tornaven a estar obertes, de manera que [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] va iniciar la campanya que duria a la seva derrota [[batalla de Tours]] contra [[Carles Martell]].
| |||