Antoni Rubió i Lluch: diferència entre les revisions

Interessat per la cultura grega, traduí al català i al castellà [[Anacreont]] i autors contemporanis seus com [[Dimítrios Vikelas]], [[Geòrgios Viziïnós]], [[Argyris Eftaliotis]], [[Georgios Drosinis]] i [[Dionísios Solomós]]. També reuní nombrosa documentació sobre la presència medieval catalana al [[Ducat d'Atenes]] i [[Neopàtria]]. Fou defensor de les aspiracions territorials gregues sobre [[Creta]], i el 1897, inspirat per [[Enric Prat de la Riba]] i en nom de les institucions de la vida civil catalanes, va escriure un manifest d'adhesió a la causa grega. Com a reconeixement, fou nomenat cònsol honorari de [[Grècia]] a Barcelona durant vint anys, rebé la condecoració de Cavaller de l'Ordre del Salvador i formà part, com a membre d'honor, de la principal institució científica i cultural d'aquell país, la [[Societat Filològica Parnassos]].

També fou membre numerari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]], corresponent de l'la [[Reial Acadèmia de la Història de Madrid]], de l'Academia EspañolaMadrid, on tingué com a deixeble [[Ángel Valbuena Prat]], i formà part de diverses corporacions científiques gregues. També fou president del [[Centre Excursionista de Catalunya]]. Dins l'[[Ateneu Barcelonès]] va ser un soci força actiu en els primers anys del {{segle|XX}}, impartint conferències sobre [[literatura catalana]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Coll|nom=Joaquim| coautors=''et al''|títol=L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural|capítol=L'Ateneu Barcelonès en la cruïlla del canvi de segle |editorial=Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana|isbn=8478718311|lloc=Barcelona|any=2006}}, pàg. 196</ref>