Composició (gramàtica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
Segons la gramàtica, l'addició d'un antic mot grecollatí com a component es pot considerar un cas de composició, derivació o parasíntesi: si s'atén a l'origen és evident que es tracta d'una paraula que surt de dues paraules prèvies, però en les llengües derivades aquests components acostumen a actuar com a [[afix]]os, d'aquí la discrepància en la seva classificació. Un exemple d'aquesta classe de mots seria "telèfon". En el cas dels estudiosos que els consideren compostos, diferencien aleshores entre compostos homogenis si els dos formants vénen o bé del llatí o bé del grec i heterogenis quan s'ajunten paraules de les dues llengües.
Un cas especial és la [[contracció]] o el portmanteuau, on els elements del compost es fusionen i no simplement s'ajunten, com l'anglès ''brunch''. Aquests casos no es consideren estrictament una composició, encara que provinguin de dos mots independents que formen un de nou.
==Tipus de mots compostos==
Línia 9:
===Classificació semàntica===
La classificació semàntica atén a l'element que determina el significat final de la paraula composta.
Als compostos endocèntrics, hi ha una paraula o lexema que actua com a nucli de sentit, i la resta de components funciona com a complement gramatical i lèxic d'aquest nucli. En serien exemples el castellà ''camposanto'' o l'anglès ''doghouse'', on hi ha una paraula que modifica l'altra, especificant-ne un tipus. L'idioma pot fixar o no l'ordre del nucli (en anglès tendeix a anar a la dreta i per tant el darrer component actua com a nucli).
Línia 22:
===Classificació morfològica===
Es pot tenir en compte la [[categoria gramatical]] dels components del compost per a la seva classificicació, per exemple "benparlat" està format per un adverbi i un adjectiu, mentre que l'anglès ''whiteboard'' parteix d'un adjectiu i un nom. Es poden combinar paraules de classes variables i invariables i és cada idioma el que fixa l'ordre dels elements.
Igualment depèn de les regles d'aquella llengua com es comporta morfològicament el nou mot, per exemple en el cas de la [[flexió]], o la categoria final (quina categoria adopta el mot quan prové de dues diferents). Existeixen compostos on es conjuga o declina un dels components, on canvien tots o bé on no es flexiona cap d'ells.
===Classificació sintàctica===
Línia 36:
===Classificació ortogràfica===
En determinades llengües, es marca de diferent manera la unió dels components segons la relació que mantinguin. Així una paraula pot anar unida amb tots els components junts (serien els compostos purs), com a l'alemany ''hochhaus''. També es poden marcar amb un [[guionet]], com en el cas de "nord-est" o amb un apòstrof quan cau una part del mot previ, com al francès ''quelqu'un''. Es pot afegir un nexe que marqui la unió, com la conjunció a "blanquiblau" o la preposició de "abans-d'ahir", sense que els diferents procediments siguin excloents. Fins i tot poden mantenir-se separats, com en el cas ja esmentat dels compostos sintagmàtics.
== Vegeu també ==
| |||