Comptabilitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
La '''comptabilitat''' és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin. Una altra accepció més complexa i utilitarista fora que la comptabilitat és el procés de manteniment, [[auditoria]] i processament de la informació financera amb finalitat mercantil. És un conjunt de tècniques que s'utilitzen per a produir sistemàticament i estructuradament la informació quantitativa expressada en unitats monetàries (qualsevol [[moneda]] de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments econòmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relació amb aquesta entitat econòmica.
En el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o [[assentament comptable|assentaments]]) per a cada transacció: un [[càrrec]] en un compte i el corresponent [[abonament]] en altre compte. La suma del deure ([[dèbit]]) ha de ser sempre igual a la suma de l'haver ([[crèdit]]). Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'[[Europa]] medieval. D'acord amb les crítiques a les pràctiques de comptabilitat estàndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generació per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa que són independents de l'[[economia]].
Línia 5:
== Història ==
[[Fitxer:Pacioli.jpg|miniatura|Retrat de [[Luca Pacioli]], obra del pintor [[Jacob Welsh]] exposada al [[Museu de Capodimonte]], a [[Nàpols]]. ]]
La disciplina de la comptabilitat, sobre una base científica, va tenir la seva primera manifestació escrita amb la publicació a [[Venècia]], [[República de Venècia]], en [[1494]], de la coneguda obra ''Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni i Proportionalita'' de [[Luca Pacioli]] (1445-1517) l'autor, també conegut com a ''Fra Lucca de Borgo Snacti Sepulchri'' va dedicar trenta-sis capítols de la seva obra a la descripció dels mètodes comptables empleats pels principals i grans comerciants venecians. L'autor dedica a més part dels seus treballs a la descripció d'altres usos mercantils, tals com [[contracte]]s de [[societat]], el cobrament d'[[interès|interessos]] i l'ocupació de les [[lletra de canvi|lletres de canvi]]. Segons Pacioli les anotacions en el [[llibre Diari]] consten de dues parts clarament diferenciades: una començant amb la paraula «per» (el [[dèbit]] de l'[[assentament comptable|assentament]]) i l'altra amb la paraula «a» (l'haver de l'[[assentament comptable]]), antecedent del model d'assentament comptable tradicional. Atès que en aquella època no era costum la utilització del [[balanç de situació]], només descriu els usos en l'elaboració del balanç de comprovació de sumes i saldos, que era utilitzat en esgotar-se les pàgines del [[llibre major]]. La traducció a l'[[anglès]] va ser publicada a [[Londres]] per [[John Gouge]] o Gough el [[1543]]. Es descriu com ''A profitable treatyce'' (Un tractat profitós), també denominat «L'Instrument o Llibre per a aprendre el bon ordre de portança del famós coneixement» anomenat en [[llatí]] ''«Dare et Habere»''.
El [[1588]] [[John Mellis]], de [[Southwark (districte)|Southwark]], va publicar un petit llibre on afirma ''"Sóc el renovador i revividor d'una antiga còpia publicada aquí a Londres el 14 d'agost de 1543"''. John Mellis es refereix al fet que els principis de comptabilitat que explica (que és un sistema simple de partida doble) segueix "la forma de Venècia."
Línia 24:
* [[Deloitte]] (anteriorment Deloitte and Touche)
* [[Ernst and Young]]
* [[KPMG]]
* [[PricewaterhouseCoopers]]
Amb anterioritat a l'escàndol de la companyia multinacional [[Enron]], hi havia cinc grans empreses, anomenades les "cinc grans". A partir de la separació de la branca d'assegurament d'[[Arthur Andersen]], que es va unir, a [[Espanya]], a Deloitte & Touche (que després s'anomenaria únicament Deloitte), Arthur Andersen va abandonar el grup. Enron s'ha convertit només en el primer d'una sèrie d'escàndols comptables en els quals s'ha vist embolicada la indústria comptable en [[2002]]. Això va provocar conseqüències de llarg abast en la indústria dels EUA.
| |||