Comtats catalans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 46:
===Els clergues francs a la Gòtia===
Els carolingis, que per mitjà de l'[[arquebisbe]] de [[Narbona]] controlaven l'actuació dels bisbes de la [[Marca (territori)|marca]], a vegades nomenaven directament clergues d'origen franc per a les seus vacants. Comtes i bisbes eren, doncs, les autoritats principals als comtats de la frontera hispànica.
===Els comtes de la Gòtia===
Línia 56:
===Béns, drets i serveis públics===
Els ingressos que els comtes i els seus agents percebien procedien de l'administració dels béns i els drets públics. Eren béns públics els dominis fiscals (terres, vinyes, prats, masos, molins) amb els seus conreadors, heretats del [[Baix Imperi Romà]] i conservats i explotats per la monarquia de Toledo.
Eren drets públics els impostos i les regalies. A més de la moneda, eren [[regalia|regalies]] (''iura regalia'') aigües, fonts, mines, salines, caça, pesca, muntanyes, pastures i boscos. L'encunyació monetària produïa ingressos per explotació directa de la seca o per arrendament. També les mines i les salines podien ser explotades directament per l'autoritat o arrendades. Quant a les altres regalies (aigües, muntanyes, pastures, boscos), per tradició ancestral eren d'aprofitament col·lectiu, però el senyor en cobrava drets d'ús.
Línia 79:
===Propietat de la terra i formes d'explotació===
Abans de l'any 1000, els homes venien, donaven i deixaven en herència béns diversos, però sobretot terres, de les quals sovint deien que disposaven lliurement, sense restriccions, com un bé propi, és a dir, en plena propietat.
====Tipologia de propietats====
| |||