Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
El decret de 5 de març de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
 
Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els [[Sindicat Vertical|Sindicats Verticals]] dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funció d'administració.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|nom=|article=|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|url=|data=1988|pàgines=}}</ref> D'altra banda la necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'[[Institut Nacional de Colonització|Instituto Nacional de Colonización]]", que les lliurava per a la seva explotació als "Grupos Sindicales de Colonización" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|nom=|article=|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|url=|data=2017|pàgines=}}</ref>
 
La resposta per part dels regants arribà el 4 de juny de 1952, amb motiu del acte de trasllat de les restes dels Reis de la corona d'Aragó de la Catedral de Tarragona al Monestir de Poblet, al qual, entre d'altres autoritats, hi assistiren diversos dirigents de Comunitats de Regants d'Aragó i Valéncia; Vicente Giner Boira, Fausto Jordana de Pozas, Bernardo Lassala Gonzalez i Rafael Tasso Yzquierdo, van mantenir una conversa que va ser la llavor per lluitar contra l'aïllament en el qual el règim havia situat les Comunitats de Regants, la creació d'una Federació Nacional de Comunitats de Regants. Projecte al que posteriorment s'incorporaren Pablo Benjumea de Lora, i els catalans Joaquim Sarriera, marqués de Barbará, i Robert Trias Milà: La corona d'Aragó unida en defensa dels regants: La federació nacional va ser una realitat al Juliol de 1955, i les seves primeres accions anaren dirigides a lluitar en contra de la inclusió de les Comunitats de Regants en les "Hermandades Sindicales". Reivindicació que molestà el règim, que dissolgué de forma fulminant la federació per OM de 30 de juliol de 1959. Un recurs contra la citada ordre, defensat per Manuel F. Clavero Arévalo davant el Tribunal Suprem, acabà donant la raó dotze anys després a les Comunitats de Regants en sentència de 31 d'octubre de 1972.<ref name=":1" />
2.355.736

modificacions