Diferència entre revisions de la pàgina «Conca (Castella - la Manxa)»

m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
Poc abans de la caiguda del califa, vers el 1011 o 1016, la família es va fer independent i en una data incerta entre 1023 i 1035 es va apoderar de Toledo (Tolaitola). [[Ismail Ibn Dhi l-Nun]] (Ismail ibn Abd al-Rahman al-Zafir), emir a [[Santaver]] junt amb Abd al-Rahman al-Midras ibn Dhi l-Nun (vers 1011/1016-1023) administrà la zona sol a partir del 1023 i poc després va governar a Toledo (vers 1029?).
 
A mitjan segle XI apareix com a valí de Kunka Ibn al-Faradj, per compte dels [[Dhu l-Núnides]], i es va distingir per les seves accions de guerra. [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]], que va pujar al tron el 1043, va comprar la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de [[paria|paries]] a [[Ferran I de Castella]]. Quan al-Mamun de València fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control cristià, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar al amírida valencià i a unir ambdós regnes el [[1064]], amb la permissivitat de Ferran I. Amb suport d'aquest va poder entrar a [[Còrdova]] el 1075 poc abans de la seva mort. Yahya I es va convertir així en el rei més important dels Dhu l-Núnides, dominant Còrdova i Balansiya.
 
El mateix 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el tron el seu nét [[Yahya Al-Qadir]], que el 1075 va fer enverinar al ''wazir'' Ibn al-Hadidi (el principal actiu de la dinastia) i es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir de l'aliança del rei lleonès, expulsant de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per l'emir [[aftàsida]] [[al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]] de [[Badajoz]]. Així al-Qadir es va veur forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió. Quan al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1079/1080, al-Qadir es va refugiar a Conca. Va recuperar el tron l'any següent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos per a Al-Qadir i Toledo per a Alfons.
* '''Plaça de Mangana''': Ocupa el solar de l'antic [[Alcàsser (arquitectura)|alcàsser]] i en ella hi ha la Torre de Mangana i el Monument a la Constitució de Gustavo Torner. Ha estat objecte d'importants campanyes arqueològiques fins a finals del 2010, començant llavors les obres de museïtzació que pretenen integrar les troballes arqueològiques amb la funció de plaça pública que es va perdre amb l'inici de les excavacions. Els principals restes que s'integraran a l'edifici són els de l'antic alcàsser, d'una sinagoga i de l'església de Santa Maria de Gràcia
[[Fitxer:Cuenca, Spain - Mangana Tower.jpg|140px|miniatura|esquerra|Torre de Mangana]]
* '''Torre de Mangana''': El nom de ''Mangana'' s'utilitza des de finals del {{segle|XVI|s}} per designar el rellotge de la ciutat. Està situada al solar de l'antic [[Alcàsser (arquitectura)|alcàsser]] [[Al-Àndalus|andalusí]], que va ser el barri [[mudèjar]] i després [[jueria]], i del que tot just queden vestigis en l'actualitat. Es creu que antigament va ser una catapulta llança-pedres situada als merlets pròximes, com a element defensiu als seculars atacants de la ciutat.
[[Fitxer:Cuenca Plaza mayor.JPG|140px|miniatura|Ajuntament i plaça Major.]]
* '''Plaça Major''': Es troba al centre de l'eix longitudinal que travessa la ciutat antiga i és el centre neuràlgic d'aquesta. Té una lleugera forma triangular i els seus límits els marquen la catedral, l'Ajuntament i el Convent de les Petras. No es va convertir en la plaça principal de la ciutat cristiana fins al segle XV, quan va substituir a la plaça del Carme (llavors de la picota) en les seves funcions de reunió del Concejo.
==Museus d'art==
Un dels principals atractius de la ciutat de Conca és la de ser un autèntic empori de l'[[art contemporani]], en una concentració única dins l'estat espanyol, en particular d'obres d'art espanyoles dels anys 1950-60 i més (que, en aquest sentit, s'assimila al nostrat [[Museu Fran Daurel]] del [[Poble Espanyol]] a [[Barcelona]]). Aquí hi ha ubicats el [[Museu d'Art Abstracte Espanyol]] (''Museo Español de Arte Abstracto'', del qual l' ''Espacio Zobel'' potser és una part o un predecessor), el Centre d'Art Contemporani Fundació Antonio Pérez, amb més de 4.000 obres,<ref>[https://fundacionantonioperez.com/index.php/es/home/fundacion-antonio-perez/horarios-y-tarifas Centro de Arte Contemporáneo Fundación Antonio Pérez], pàgina oficial, {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref> l'''Espacio Torner'',<ref>[https://www.espaciotorner.es/ Espacio Torner], pàgina oficial, {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref> dedicat a les obres d'[[Gustavo Torner|aquest artista]], i, antigament, també la Fundació Antonio Saura-Casa Zavala (2008-2016), que sembla ser que ha tancat.<ref>[https://masdearte.com/centros/museo-fundacion-antonio-saura-casa-zavala/ MUSEO FUNDACIÓN ANTONIO SAURA. CASA ZAVALA], ''Masdearte'', {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref> Alguns dels artistes representats a les col·leccions dels dos centres majors d'art son, entre altres: [[Elena Asins]], [[Néstor Basterretxea]], [[Rafael Canogar]], [[Eduardo Chillida]], [[Equip Crònica]], [[Modest Cuixart]], [[Luis Feito]], [[Luis Gordillo]], [[José Guerrero]], [[Josep Guinovart]], [[Manuel Hernández Mompó]], [[Joan Hernández Pijuan]], [[César Manrique]], [[Manolo Millares]], [[Jorge Oteiza]], [[Pablo Palazuelo]], [[Albert Ràfols-Casamada]], [[Gerardo Rueda Salaberry|Gerardo Rueda]], [[Antonio Saura]], [[Eusebio Sempere]], [[Pablo Serrano Aguilar|Pablo Serrano]], [[Soledad Sevilla]], [[Susana Solano]], [[Antoni Tàpies]], [[Jordi Teixidor de Otto]], [[Gustavo Torner]], [[José María Yturralde]], [[Fernando Zóbel]], etc.<ref>[https://www.march.es/arte/cuenca/coleccion/?l=2 Museo de Arte Abstracto Español], Fundación Juan March, {{en}}, {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref><ref>[https://turismo.cuenca.es/Default.aspx?lang=es-ES&tipopuntointeres=Museos&paux=1&tabid=11582 Museos], Turismo en Cuenca, Oficina Municipal, {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref> De dones artistes només comptades.
 
==Altres llocs d'interès==
En les seues proximitats es troben zones de gran bellesa natural com la Serra de Conca amb [[la Ciudad Encantada]]. La seua ciutat emmurallada ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]].
== Festes ==
 
== Festes ==
* Festes de Sant Mateu, del [[18 de setembre|18]] al [[21 de setembre]] (declarada d'interès turístic regional). Són les festes que rememoren la conquesta de Conca per Alfons VIII. Durant aquests dies les penyes omplen els carrers del nucli antic de la ciutat de colorit, [[música]] i la tradicional "zurra", una beguda feta amb vi i fruites. També es corren ''vaquillas enmaromadas'' a la Plaça Major.
* [[Setmana Santa]] - Declarada d'Interès Turístic Internacional
1.505.192

modificacions