Concentració parcel·lària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 50:
 
=== Perjudicis ===
Amb respecte, al cost econòmic: el procés és molt llarg, habitualment 10 anys des de l'inici fins a la presa de possessió; i el lliurament de les escriptures encara porta més temps.<ref>Crecente Maseda, R., Álvarez López, C. y Fra Paleo, U. (2001) ''Concentración parcelaria en Galicia: caracterización y evaluación'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia.</ref> A més, aquest temps suposa una certa paralització en l'explotació agrícola de la zona.
 
Quant al cost mediambiental, la desaparició de marges i espais “perduts” va en contra de la flora i fauna que en ells habita. En segon lloc, el major rendiment que s'obté una vegada es finalitza el procés amb freqüència es deu a un major ús de productes químics. Est és el motiu pel qual la concentració parcel·lària entra dins dels annexos de la llei d'[[avaluació d'impacte ambiental]], en particular consta en l'annex II de la [[Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental d'Espanya|Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental]].<ref>Gómez Orea, D. (1994) ''Evaluación del impacto ambiental de la concentración parcelaria'', Valladolid, Consejería de Agricultura. </ref><ref>Valencia Sancho, E. (2002) ''La concentración parcelaria eco-compatible, instrumento de desarrollo local integrado y sostenible. Régimen jurídico de la institución''. Memòria de doctorat, Universitat de Lleida. </ref> Per al paisatge tradicional de [[bocage]], els efectes són de gran abast. El resultat d'una concentració poc sensible és un desmunti general de les limitis, una parcel·lació dissenyada amb criteris anàlegs als d'un polígon industrial, i la generalització dels filats com a procediment universal de tancament.<ref name =DimP>Riesco Chueca, Pascual (2009) [http://paisajeyterritorio.es/assets/dimensiones-perdidas-del-paisaje-rural.-riesco-chueca.-p.pdf Dimensiones perdidas del paisaje rural], ''Actas del III y IV congreso de antropología'', Instituto de estudios Florián de Ocampo, Zamora, pp. 113-133.</ref>
 
Una vegada que la concentració s'ha completat, es produeixen actuacions en cascada tendents a millorar els drenatges de les terres, eliminar obstacles que dificultin la mecanització i el cultiu de les parcel·les i aplanar els accessos a les finques. Paral·lelament, els nivells freàtics descendeixen de forma global, per la proliferació d'extraccions amb prou feines controlades per a regadiu. De resultes d'això, la xarxa de prats i aiguamolls s'altera per dessecació,<ref>Bernáldez, F.G., Rey Benayas, J.M., Levassor, C. y Peco, B. (1989) Landscape ecology of uncultivated lowlands in central Spain, ''Landscape Ecology'', 3: 1.</ref> el que aplana el camí per a la conversió de tot el territori en zona conreada. Els rierols es rectifiquen, encastant-los entre cultius. Les tolles són encegades, o s'excaven a mesura usant represas de terra. Paral·lelament, la producció farratgera és racionalitzada, i els petits prats concejiles perden el seu valor econòmic en generalitzar-se l'estabulació i la producció intensiva de farratge mitjançant regadiu i ensilat. El pasturatge comunal s'extingeix al mateix temps que les eres perden la seva funció.<ref name=Borr>Riesco Chueca, Pascual (2006) Los paisajes borrados del agua: hidrografía menor del valle del Duero y concentración parcelaria, Congreso Homenaje al Duero y sus ríos: memoria, cultura y porvenir/Congresso Homenagem ao Douro e seus rios: memória, cultura e porvir, Zamora, 27, 28 y 29 de abril de 2006.</ref> Un altre efecte sobre el paisatge és la immediata accessibilitat a terrenys la integritat dels quals s'ha mantingut gràcies a la seva llunyania o a l'estat dels camins. Les pistes potencien (i això és un propòsit conscient de la concentració) la inversió agrària en tot el territori municipal.<ref name=Borr/>
 
== Referències ==
Línia 61:
* [http://www.medioruralemar.xunta.es/areas/infraestruturas/concentracions_parcelarias Xunta de Galicia, concentracións parcelarias]
* [http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_reas/r139_02.pdf Carl-Christoph Liss, 1987. Evolución y estado actual de la concentración parcelaria en España, PDF] {{es}}
* [https://web.archive.org/web/20121013083913/http://www.ruralmedia.eu/musicvideo.php?vid=84f781943 Vídeo de 14' 58" del Ministeri d'Agricultura de 1957, Francisco González de la Riva, Marqués de Villa-Alcázar]
 
[[Categoria:Agronomia]]