Concepción Arenal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 17:
L'any 1863 va esdevenir la primera dona a rebre el títol de visitadora de presons de dones, càrrec que va ocupar fins al 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com ''Cartas a los delincuentes'' (1865), ''Oda a la esclavitud'' (1866) —que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid—, ''El reo, el pueblo y el verdugo'' o ''La ejecución de la pena de muerte'' (1867). L'any 1868, va ser nomenada inspectora de cases de correcció de dones, i tres anys després, el 1871, va començar a col·laborar amb la revista ''La Voz de la Caridad'', de Madrid, en la qual va escriure durant catorze anys sobre les misèries del món que l'envoltava.
L'any 1872 va fundar la ''Constructora Benéfica'', una societat que es dedicava a la construcció de cases barates per a obrers. Posteriorment també va col·laborar organitzant a Espanya la Creu Roja dels Socors, per als ferits de les [[guerres carlines]], i es posà al front d'un hospital de campanya per als ferits de guerra a [[Miranda de Ebro]]. El 1877 va publicar ''Estudios penitenciarios''.
Amb Concepció Arenal naix el [[feminisme]] a Espanya, perquè des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona.
Va morir el 4 de febrer de 1893 a [[Vigo]], i va ser soterrada al cementiri de Pereiro (Vigo). És el seu epitafi el lema que la va acompanyar durant tota la seua vida: ''A la virtut, a una vida, a la ciència.''
| |||