Consolació de la filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
Des del [[Renaixement carolingi]] al final de l'edat mitjana ha estat l'obra més copiada<ref>Se'n conserven uns 400 manuscrits medievals.</ref> i difosa de la literatura secular europea, i una de les més populars i influents. Estudiada a les universitats i llegida per homes d'estat, poetes i historiadors, a més de filòsofs i teòlegs, i no només difosa en llatí, sinó traduïda, ja des dels segles medievals, a diverses llengües. Va esdevenir un dels principals mitjans de difusió del pensament clàssic en la cultura medieval, com un punt intermedi entre la filosofia pagana de [[Sèneca el Jove]] i l'[[escolàstica]] de [[Tomàs d'Aquino]].
El missatge del llibre coincidia amb les directrius espirituals de la pietat medieval: la virtut enfrontada als béns materials, el bé i el mal, el patiment a causa del mal com a camí envers la virtut, la felicitat en Déu... El missatge neoplatònic i l'ètica cristiana, en cap cas doctrinal ni dogmàtica, el va fer popular.
Algunes traduccions a llengües vernacles són notables per la qualitat literària, com l'anglosaxona del rei [[Alfred el Gran]], la francesa de [[Jean de Meun]], l'anglesa de [[Geoffrey Chaucer]], l'alemanya de [[Notker de Sankt Gallen]] o la castellana rítmica d'Alberto de Aguayo (1516).
| |||