Constança de Besalú: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

No és segura la seva filiació, hom li ha atribuït un origen castellà pel seu nom «Belasquita», però també es creu que podria ser filla de [[Bernat I de Besalú]] i la seva esposa Adelaida en un intent d'Ermengol II de tenir aliats o terres amigues entre el seu comtat i els de Barcelona, Girona i Osona.{{sfn|Fernández-Xesta|2001|p=15}} En morir el comte el [[1038]], segons el costum de l'època, Constança va exercir de marmessora del testament del seu marit.{{sfn|Aurell|any = 1995|p = 157}} De fet, el fill d'ambdós i l'hereu al comtat, [[Ermengol III d'Urgell|Ermengol III]], era encara menor d'edat, per la qual cosa la comtessa vídua es va encarregar de la regència,{{sfn|Monfar|Bofarull|any=1853|p=321-322}} de fet, es va intitular a si mateixa «comtessa d'Urgell» i governà com a única senyora del territori urgellenc.{{sfn|Masdeu|any=1794|p=45}} L'any [[1040]] va presidir la consagració de la nova [[catedral d'Urgell]], realitzada per l'arquebisbe [[Guifré de Narbona]], cosí germà seu.{{sfn|Aurell|any=1995|p=158}} A més, va esdevenir tutora del seu fill i es va encarregar de la seva educació, segons Diego Monfar, instal·lada en un lloc molt segur del comtat, per tal de mantenir la seva seguretat.{{sfn|Monfar|Bofarull|any=1853|p=321-322}}