Diferència entre revisions de la pàgina «Constel·lació de la Taula»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
La '''Taula''' (''Mensa'') és una [[constel·lació]] de l'[[hemisferi sud]] introduïda per [[Nicolas-Louis de Lacaille]] amb el nom de ''Mons Mensae'' (''Muntanya taula'' en llatí), fent referència a [[Table Mountain]] a [[Àfrica del Sud]], on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Conté estrelles poc brillants, amb α Mensae, la seva estrella més brillant que amb prou feines és visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constel·lació la més feble en tot el cel, encara que conté una part del [[Gran Núvol de Magalhães]], (la resta està a [[Dorado]]).
 
<gallery mode="packed" heights="300">
File:Mensa_IAU.svg
File:Constellation_Mensa.jpg
</gallery>
 
La constel·lació cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h d'[[ascensió recta]], i 71 a 85,5 graus de [[declinació (astronomia)|declinació]]. Llevat de la constel·lació polar sud d'[[Octans]], és la més meridional de les constel·lacions, per la qual cosa és essencialment inobservable des de l'Hemisferi Nord. A més de les ja esmentades, les seves altres constel·lacions veïnes són [[Constel·lació del Camaleó|Chamaeleon]], [[Hidra mascle|Hydrus]] i [[Volans]].
 
Les primeres imatges preses per l'[[Observatori de raigs X Chandra]] eren de [[PKS 0637-752]], un [[quàsar]] a Mensa amb un gran raig de gas visible en òpticament i en [[longitud d'ona|longituds d'ona]] de [[raigs X]].
La constel·lació de Mensa conté una part del [[Gran Núvol de Magalhães]] (la resta està dins [[Dorado]]), una [[galàxia]] irregular [[satèl·lit natural|satèl·lit]] de la nosta [[Via Làctia]]:
 
També s'hi troben els [[cúmul obert|cúmuls oberts]] [[NGC 1520]] i [[NGC 1841]] i la [[galàxia]] [[NGC 1956]].
 
== Història ==
2.189.052

modificacions