Constitució Espanyola de 1837: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
A la vista dels enfrontaments que van sorgir entre moderats i progressistes, es va originar una crisi de l'Estatut Reial, la qual cosa va provocar que la Reina Regent [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]] hagués de veure's forçada a restaurar la [[Constitució Espanyola de 1812]].
Amb aquesta mesura es va donar pas a la formació d'un govern progressista i a la consegüent elecció d'unes [[Corts Constituents]] encarregades de portar a terme la corresponent reforma constitucional. És per això que la Constitució de 1837 fou obra, en la seva immensa majoria, dels [[progressistes]], però sempre buscant arribar al consens mitjançant un caràcter conciliador.
Els principis inspiradors en els quals es va fonamentar van ser essencialment els establerts per la Constitució de 1812 i com principi inspirador el de la [[sobirania nacional]]. Aquesta reforma va convertir la [[Monarquia Espanyola]] en una [[monarquia constitucional]], i va instaurar unes Corts bicamerals, a més de portar a terme, per primera vegada a l'Estat, la incorporació d'una declaració sistemàtica i homogènia de drets; cosa que va suposar un reconeixement ordenat de [[drets individuals]], molt ben garantits i molt lligats a la seguretat i la propietat. Aquests drets es recullen al títol primer l'epígraf "Dels espanyols".
Aquesta constitució va tenir una vigència de 8 anys, fins que l'any 1845 va ser derogada i substituïda sota la presidència del general [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]] per la [[Constitució Espanyola de 1845|Constitució de 1845]] d'estil i contingut més moderat i conservador.
Línia 14:
== Aspectes fonamentals de la constitució de 1837 ==
Estableix que la [[sobirania]] és nacional (sancionada al preàmbul). Consagra la divisió de poders:
* [[Poder executiu]]: L'ostenta el rei (amb els seus ministres), que sanciona i promulga les lleis. Té [[dret de veto]]. La responsabilitat pel mal govern són dels ministres. S'estableix la inviolabilitat de la figura del monarca.
* [[Poder legislatiu]]: Corts bicamerals. El [[Congrés]] és nomenat per sufragi directe censatari, mentre que els [[Senat]] és per nomenament reial.
* [[Poder judicial]]: Tribunals de justícia que exerceixen la justícia en nom del monarca.
| |||