Corb marí de les Galápagos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sigles
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
| sinonims = ''Nannopterum harrisi''
}}
El '''corb marí de les Galápagos''' ('''''Phalacrocorax harrisi''''') és un [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[falacrocoràcids]] (Phalacrocoracidae) que s'ha classificat al monotípic [[gènere (biologia)|gènere]] '''''Nannopterum'''''. És únic ja que ha perdut la capacitat de volar i és [[Poliàndria|poliàndric]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kennedy|nom=Martyn|cognom2=Valle|nom2=Carlos A.|cognom3=Spencer|nom3=Hamish G.|article=The phylogenetic position of the Galápagos Cormorant|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1055790309002231|volum=53|exemplar=1|data=2009-10-01|pàgines=94–98|doi=10.1016/j.ympev.2009.06.002}}</ref> Habita la costa de les illes [[Fernandina]] i [[Isabela (Galápagos)|Isabela]], a les [[illes Galápagos]] ([[Equador]]).
 
==Morfologia==
Línia 19:
Tota la població d'aquesta espècie es situa entre dues illes de l'arxipèlag de les Galápagos: Isabela i Fernandina. Les colònies abunden més a la part oest de l'illa Isabela i est de la Fernandina, probablement perquè les fonts d'alimentació són més abundants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Duffie|nom=Caroline V.|cognom2=Glenn|nom2=Travis C.|cognom3=Vargas|nom3=F. Hernan|cognom4=Parker|nom4=Patricia G.|article=Genetic structure within and between island populations of the flightless cormorant (Phalacrocorax harrisi)|publicació=Molecular Ecology|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-294X.2009.04179.x/abstract|volum=18|exemplar=10|data=2009-05-01|pàgines=2103–2111|doi=10.1111/j.1365-294X.2009.04179.x|issn=1365-294X}}</ref>
 
Els moviments del Corb marí de les Galápagos és local i acostuma a ser a prop de la costa. Es consideren ocells sedentaris i els moviments entre les dues illes es produeixen nedant, tot i que són reticents en nedar a aigües obertes.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Wilson|nom=Rory P.|cognom2=Vargas|nom2=F. Hernán|cognom3=Steinfurth|nom3=Antje|cognom4=Riordan|nom4=Philip|cognom5=Ropert-Coudert|nom5=Yan|article=What Grounds Some Birds for Life? Movement and Diving in the Sexually Dimorphic Galápagos Cormorant|publicació=Ecological Monographs|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1890/07-0677.1/abstract|volum=78|exemplar=4|data=2008-11-01|pàgines=633–652|doi=10.1890/07-0677.1|issn=1557-7015}}</ref>
 
Es creu que la pèrdua de la capacitat de volar és degut a un període de l'evolució on van viure aïllats, en illes sense depredadors terrestres i, ja que han d'obtenir el menjar una àrea petita.<ref name=":1" />Un altre factor pel qual han perdut la capacitat de volar és degut al fet que per ells és millor tenir una densitat òssia més elevada i invertir menys energia a l'hora de submergir-se a l'aigua per capturar les preses que tenir una densitat òssia més baixa i poder volar.<ref name=":0" />
 
Neden picant amb les potes, en lloc de fer-ho amb les ales com fan altres ocells com els pingüins.
 
S'alimenta de pops, anguiles i peixos del fons del mar, per això han de fer grans capbussades. Els mascles són millors a l'hora de fer grans capbussades en aigües profundes que les femelles.<ref name=":1" />
 
== Reproducció ==
Línia 38:
Els joves assoleixen la mida adulta amb un any i els dos sexes comencen a criar als 30 mesos.<ref>{{Ref-publicació|cognom=TINDLE|nom=R.|article=The evolution of breeding strategies in the flightless cormorant (Nannopterum harrisi) of the Galapagos|publicació=Biological Journal of the Linnean Society|llengua=en|url=https://academic.oup.com/biolinnean/article/21/1-2/157/2666324|volum=21|exemplar=1-2|data=1984-01-01|pàgines=157–164|doi=10.1111/j.1095-8312.1984.tb02058.x|issn=0024-4066}}</ref>
 
Com que els mascles no han de defensar territoris o competir massa per les femelles, la selecció intrasexual no és una força de selecció a l'hora de determinar la mida de l'animal.
 
Com més pesin els mascles, aquests prefereixen femelles més petites. Les femelles escullen el mascle en funció de la seva capacitat per poder criar el fill sol, i els mascles trien en funció de les seves habilitats per alimentar el pollet abans que l'abandoni. Tot i això, no hi ha evidències de que com més pesin els mascles millors siguin en recolectar menjar.
 
Aquesta situació en què la femella té dues cries amb diferents mascles, afavoreix el flux gènic dins de la colònia.
 
== Conservació ==
Com que la població es troba tota concentrada, aquesta espècie és molt vulnerable a canvis ambientals com [[El Niño]]. Altres factors són [[Erupció volcànica|erupcions volcàniques]], inundació del niu o pesca local il·legal.<ref>{{Ref-publicació|article=Flightless Cormorant - Galapagos Conservation Trust|publicació=Galapagos Conservation Trust|llengua=anglès|url=http://galapagosconservation.org.uk/wildlife/flightless-cormorant/}}</ref>
 
Aquesta espècie apareix a la llista vermella de la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura|UICN]] i està classificada com a espècie vulnerable.<ref>{{Ref-web|url=http://www.iucnredlist.org/details/22696756/0|títol=Phalacrocorax harrisi (Flightless Cormorant, Galapagos Cormorant)|consulta=2017-11-29}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 56:
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
 
{{ORDENA:Corb Mari De Les Galapagos}}
[[Categoria:Phalacrocorax]]