Sílfide: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
Una '''sílfide''' és una criatura [[dona|femenina]] imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps. Pertany a la [[mitologia]] [[europa|europea]], especialment a la [[Germànics|germànica]] i l'[[escandinàvia|escandinava]]. Es va donar a conèixer al món sobretot amb el [[ballet]] ''[[La Sílfide]]'', de [[1832]], que donava una imatge idealitzada i [[romanticisme|romàntica]] d'aquest ésser, que com a geni de l'aire havia de ser molt eteri. Les criatures [[home|masculines]] equivalents són els '''silfs'''.
 
Els silfs i les sílfides, al [[Renaixement]], eren criatures màgiques que l'[[alquimista]] [[Paracels]] havia esmentat com a pertanyents a l'[[aire]], un del que ell anomenava "els quatre elements" ([[terra]], [[foc]], aire i [[aigua]]). Al {{segle|XVII|s}}, a ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] apareixen unes sílfides tan aèries que quan es posen entre unes tisores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al [[{{segle |XIX]]}}, el ballet ''[[La Sílfide]]'' la presenta com a un ésser volador femení, eteri, gràcil i de gran bellesa, una mica bitxo però sobretot de blanc i representant l'amor impossible d'atrapar. En aquesta època, al [[romanticisme]], és un element sovint representat com a una fina columna de vapor o de fum blanc, gairebé imperceptible o fins i tot transparent, en forma d'una noia de gran bellesa, inspiradora i que provoca un enamorament passional, que encarna la llibertat i defuig que hom se li acosti. A la [[dansa clàssica]] no només reapareixerà a ''[[Les Sílfides]]'' ([[1909]]) sinó que la imatge aconseguida a ''La Sílfide'' es mantindrà, amb poques variacions, a un bon nombre d'espectacles i esdevindrà la típica de la ballarina clàssica que ens ha arribat als nostres dies.
 
Però les sílfides no han estat vistes sempre així. En la cultura popular [[medieval]] eren vistes com a gegants que muntaven els [[núvol]]s més grans i pesats i es desplaçaven amb ells batent unes monstruoses ales de foc vermelles. Hom deia que, de vegades, a l'horitzó, es podia veure el cel taronja o vermellós entre els núvols després d'una [[pluja]], i que en realitat eren aquestes enormes criatures vistes de lluny. També es pensava que si un bon nombre de sílfides es reunia i feia batre les ales, podien provocar grans [[huracà|huracans]].
2.844.946

modificacions