Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de Successió Espanyola»

m
Plantilla
m (Manteniment de plantilles)
m (Plantilla)
[[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]], filla de [[Felip IV de Castella|Felip IV de Castella i III d'Aragó]] i muller de Lluís XIV, havien renunciat als seus drets successoris en el moment de casar-se; tanmateix, aquestes renúncies estaven condicionades al pagament dels dots d'aquestes infantes, que no es van pagar mai.
 
El candidat alternatiu a Lluís XIV i els seus descendents era l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]], també cosí germà de Carles II; a més, en el seu testament, Felip IV, pare de Carles II, havia concedit la successió hispànica a la Casa d'Àustria. Naturalment, si Leopold heretava els dominis hispànics, llavors es tornaria a formar la unió dinàstica amb què, al {{segle|XVI|s}}, havia basat el seu poder [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I de Castella, I d'Aragó i V del Sacre Imperi Romanogermànic]].
 
El [[1668]], només tres anys després de l'ascens al tron de Carles II, Leopold I, qui aleshores encara no tenia fills, havia acceptat la partició dels dominis hispànics entre Àustries i Borbons tot i que Felip IV, mort el [[1665]], li havia concedit tota l'herència. Tanmateix, vint-i-un anys després, el [[1689]], [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia]], quan va demanar ajuda a l'emperador en la [[Guerra de la Gran Aliança]] contra [[Lluís XIV]], va prometre a Leopold I donar-li suport en la seva reivindicació de la totalitat de l'herència hispànica.
574.539

modificacions