Isabel Besora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 2:
'''Isabel Besora''' també és coneguda com '''La Pastoreta''' o '''la fadrineta'''. La seva biografia la trobem recollida entre la història i la llegenda que s'ha anat elaborant al llarg dels segles i parla d'una noia que va néixer a [[Reus]] el [[1576]].
 
A finals del {{segle|XVI|s}}, Reus va patir una vegada més una epidèmia de [[Epidèmia|pesta]]. Les mesures profilàctiques de l'època no van poder aturar-la. Però un dia indeterminat del [[1592]] una fadrineta va tenir una visió: se li aparegué la [[Mare de Déu]] en un lloc apartat, a la vora del camí que anava a [[Cambrils]]. Li va donar un missatge, va demanar que es recuperés un antic costum (des del {{segle|XIII|s}}, segons l'historiador i arxiver [[Saldoni Vilà]]),<ref>{{ref-notícia|cognom=Vilà|nom=Saldoni|títol=Varias notas pertanyents de la Iglésia de Reus [Manuscrit]|data=1780}}</ref> la devoció a la Candela, que consistia a tenir una candela encesa, tan llarga com per donar el tomb a les muralles de la vila, de forma permanent a l'altar de la parròquia. Així la pesta desapareixeria. La pastoreta es va presentar als jurats de la vila i va dir al jurat en cap, Joan Olivers, que la Mare de Déu se li havia aparegut i va donar-li el missatge. Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionària, i li van demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Déu, i després de pregar, se li va tornar a aparèixer; la noia li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, li va fer sortir el dibuix d'una rosa a la galta. Segons una altra versió la presència de la rosa va ser dibuixada amb un petó. Algunes hipòtesis defensen que aquest esdeveniment va establir la rosa com a símbol de Reus, però el símbol ja existia segles abans.
 
Segons Gort i Palomar,<ref>{{ref-llibre|títol=La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia|pàgines=7-68|lloc=Reus|editorial=Carrutxa|any=1997|isbn=8487580092|autor=Gort, Ezequiel|coautors=Palomar, Salvador}}</ref> que han treballat el tema, van ser quatre els autors que van forjar la llegenda de la Mare de Déu, intercalant-hi notes històriques: a mitjan {{segle|XVII|s}}, Narcís Camós, un religiós [[dominic]] nascut a [[Girona]].<ref>''Iardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña''. En Barcelona : por Iayme Plantada, 1657</ref> A finals del segle XVIII, el [[franciscà]] [[Josep Rius]]<ref>"El árbol de la vida plantado en medio del Paraíso, es a saber: la Virgen de Misericordia venerada en el santuario de Reus", manuscrit de 1803 conservat a l'Arxiu Històric de Reus</ref> i l'arxiver Saldoni Vilà, i a finals del {{segle|XIX|s}} l'escriptor i catòlic integrista [[Francesc Torné i Domingo|Francesc Torné]].<ref>''Crónica general de la Virgen de Misericordia: manuscrit de 1870''. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992. {{ISBN|8479351063}}</ref>