Crida Demòcrata Cristiana: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
(update)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Antecedents ==
Vers el 1880 els partits catòlic i protestant van fer una coalició per tal de crear escoles religioses. El 1888 es formà el primer govern cristià-democràtic d'[[Aeneas Baron Mackay]], i el 1894 els conservadors antipapistes abandonaren el [[Partit Antirevolucionari]] per a crear la [[Unió Cristiana Històrica]]. La divisió entre els partits es produí per temes com la representació neerlandesa a la [[Santa Seu]] o el futur de les Índies Neerlandeses. Des del 1918 ambdós partits van tenir la majoria al Parlament neerlandès fins al 1967. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] els tres partits cristianodemocrates eren el Partit Antirevolucionari, la Unió Cristiana Històrica i el [[Partit Popular Catòlic]] KVP.
 
== Formació ==
A partir dels anys seixanta la societat neerlandesa es va secularitzar i els tres partits van perdre electors. Mentre que a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1963|eleccions de 1963]] els tres partits tenien el 61% dels vots, a les de [[eleccions legislatives neerlandeses de 1972|1972]] havien baixat al 32%, cosa que els va obligar a treballar plegats. El 1967 es va formar el ''Grup dels 18'', per tal de planejar la futura col·laboració dels tres partits.
 
EL 1968 els líders dels tres partits [[Norbert Schmelzer]] (KVP), [[Barend Biesheuvel]] (ARP) i [[Jur Mellema]] (CHU) anunciaren en públic que treballarien plegats, cosa que va donar bons resultats a nivell local. El 1971 van presentar un programa electoral comú. Després del desastre electoral de 1972, [[Piet Steenkaamp]] fou encarregat de formar un nou partit amb la coalició dels tres, cosa que es va formalitzar el 1973, però el govern de [[Joop den Uyl]] ([[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]) va frustrar-la, ja que no hi volia membres de la CHU. Així tots tres van decidir formar un únic grup parlamentari.
 
== Consolidació ==
A la caiguda de Den Uyl el 1977 els tres es van presentar en una llista comuna, CDA, encapçalada per [[Dries van Agt]], antic ministre de justícia amb Den Uyl, amb un programa centrista. Els resultats de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1977|eleccions de 1977]] l'obligaren a dialogar amb den Uyl, però la seva animositat va frustrar les converses i finalment pactaren govern amb el VVD (conservadors liberals), cosa que provocà escissions dels elements més progressistes. L'11 d'octubre de 1980 els tres partits deixaren d'existir com a tals i la nova CDA fou fundat com a partit unitari. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1981|eleccions de 1981]], CDA i [[Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia|VVD]] perderen la majoria i hagueren de pactar amb el [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]], amb van Agt com a cap de govern i den Uyl com a vicepresident, però els enfrontaments personals entre ambdós forçarien noves [[eleccions legislatives neerlandeses de 1982|eleccions el 1982]].
 
Després de les eleccions es formà un govern majoritari de CDA-VVD dirigit pel nou cap, [[Ruud Lubbers]], que inicià un nou programa de reforma de la jubilació, liberalització de serveis públics, retalls pressupostaris i de pensions. Lubbers va vèncer a les eleccions de 1986 i 1989 i pogué governar amb el VVD. Però a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1989|eleccions de 1989]] hagué de cooperar amb el [[Partit del Treball (Països Baixos)|PvdA]]. Però els conflictes personals dins el govern i les reformes de les pensions li passaren factura i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1994|eleccions de 1994]] va perdre, i per primer cop des de 1918, passà a l'oposició i sense cap ministre la govern. El partit es va veure immers en lluites internes pel lideratge i l'adaptació de les noves idees comunitàries.
 
Després de les tumultuoses [[eleccions legislatives neerlandeses de 2002|eleccions de 2002]], en les que va ser assassinat [[Pim Fortuyn]], va rebre molt suport electoral ja quer era vist com a un partit estable, i participà en la coalició de Balkenende amb VVD i LPF, però les lluites internes dins la [[Llista Pim Fortuyn]] van provocar noves [[eleccions legislatives neerlandeses de 2003|eleccions el 2003]], del que derivà una nova coalició entre conservadors i progressistes, i que proposà un ambiciós programa de reformes, incloses lleis restrictives a l'emigració, democratització de les institucions polítiques i reforma de les lleis laborals i de la seguretat social. Després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2006|eleccions de 2006]] va formar una nova coalició amb el PvdA i la [[Unió Cristiana]], més progressista i caracteritzat per un augment de la despesa pública i dels impostos.
2.423.507

modificacions