Diferència entre revisions de la pàgina «Toxicitat»

10 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
'''Toxicitat''' és la mesura del grau en el qual una substància és tòxica o verinosa. El terme de toxicitat pot referir-se a l’efecte en un organisme en si, com un animal, bacteri o planta, com també en una subestructura d’un organisme com una cèl·lula (citotoxicitat) o en un òrgan (organotoxicitat), com per exemple en el fetge (hepatotoxicitat). A més del significat científic, aquest concepte es pot utilitzar per descriure els efectes tòxics en grups més grans i més complexos com unitats familiars o la societat en general.
 
La toxicologia es fonamenta en el fet que els efectes depenen de la dosi. Aquesta ciència estudia els efectes nocius que exerceixen les substàncies sobre els organismes vius. Fins i tot, l’aigua pot produir intoxicació quan es pren en elevades dosi. Per contra, hi ha substàncies molt tòxiques com el verí de les serps que no tenen efectes tòxics detectables per sota d’una determinada dosi.<ref>
{{ref-web|data= Retrieved 25 February 2012
|títol= Toxicity Endpoints & Tests
|editor= AltTox.org
| url = http://alttox.org/ttrc/toxicity-tests/
'''Edat Antiga'''
 
És segur que els verins d’animals i els extractes de plantes ja s’utilitzaven a l’edat antiga per caçar, i per a fins homicides i bèl·lics. Uns dels escrits més antics, el papir d’Ebers (al voltant de 1500 aC) conté informació sobre nombrosos verins com la cicuta, l’acònit, l’opi i metalls com el plom, el coure i l’antimoni.
Edat mitjana:
durant el 1135 i el 1204 hi ha constància d’un treball de Maimònedes que tracta sobre l’enverinament per insectes, serps i gossos amb la ràbia. Es descrivia el concepte de biodisponibilitat. Durant el Renaixement, Catalina de Medici va provar pocions tòxiques i va anotar la rapidesa de la resposta tòxica (latència), l’eficàcia del compost ( potència), el grau de resposta de diferents òrgans( especificitat) i la queixes de la víctima (símptomes i signes clínics).
 
'''La Il·lustració'''
'''Toxicologia moderna'''
Aquesta va evolucionar molt ràpidament durant el segle XX. Per provar les hipòtesis, la toxicologia recorre a gairebé totes les ciències bàsiques. Això, més les normes sanitàries i laborals han impulsat les investigacions toxicològiques des de l’any 1990. Amb l’aparició dels anastasians i desinfectants al final de la dècada del 1850 va començar el que es coneix avui dia com la toxicologia. El 1938 es va crear la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units. La toxicologia té una història interessant i variada. Com a ciència que ha crescut i prosperat gràcies a les nombroses aportacions de diferents disciplines, potser sembla que li falta un objectiu. Tot i així, la seva diversitat ha permès entrecreuar idees i conceptes de l’educació superior, la indústria i l’administració.<ref>
Historia y alcanze de la toxicología. Fundamentos de la toxicología.</ref>
 
La via de toxicitat més complexa consta de diverses fases. En un primer moment el tòxic es distribueix fins al lloc d’acció. En un segon pas es produeix la interacció del tòxic amb les molècules diana endògenes. En el tercer pas s’altera la funció o l'estructura cel·lular. Finalment, en últim pas, aquesta pertorbació posa en marxa els mecanismes cel·lulars i tissulars per a reparar els danys que s’han produït.
 
Els efectes tòxics es produeixen quan les alteracions desencadenades per la substància superen la capacitat de reparació, o quan aquesta és anòmala. Alguns exemples de respostes tòxiques a substàncies químiques que segueixen aquest procediment són la necrosi tissular, el càncer i la fibrosi.<ref>
Casarett y Doull. Fundamentos de toxicología, unidad 1 capítulo 3.</ref>
 
====Corrosió/Irritació cutànies====
La corrosió i la irritació de la pell es determinen utilitzant pegats a la pell per a anàlisis. Això examina la gravetat i el dany produït; quan ha començat i quant de temps romandrà; si és reversible i quants subjectes de proves van ser afectats.
Perquè es produeixi corrosió de la pell una substància ha de penetrar des de l'epidermis fins a la dermis en un marge de quatre hores des de la seva aplicació i no ha de revertir els danys causats en 14 dies.
Serà irritació de la pell quan mostri danys més lleus que la corrosió si: el dany ocorre entre les 72 hores de l’aplicació; o per tres dies consecutius després de l’aplicació en un període de 14 dies; o causa una inflamació que dura 14 dies en dos subjectes de proves. La irritació serà lleu si la pell mostra danys menors (menys greu que en la irritació) en les 72 hores de l’aplicació o en tres dies consecutius després de l’aplicació.
 
 
====Sensibilització respiratòria o cutània====
Substàncies que causen hipersensibilitat respiratòria quan la substància és inhalada (respiratòria) o que causen una resposta al·lèrgica per contacte amb la pell (cutània).
 
====Toxicitat per a la reproducció====
== Factors que influencien la toxicitat ==
 
La toxicitat d’una substància pot afectar de moltes maneres diferents segons un gran nombre de factors, com ara: la manera d’administració (ingerida, inhalada, injectada), el temps d’exposició, així com el nombre d’exposicions, l’estat físic de la toxina (sòlid, líquid o gas) o la salut de l’individu intoxicat, entre molts d’altres.
 
Segons el tipus d’exposició parlem de:
L’absorció per la pell dels plaguicides és màxima en la zona escrotal, seguit per les axil·les, el front, la cara, el cabell, el dors de la mà, la palma i l’avantbraç.
 
L’exposició passiva és més difícil de valorar, sobretot quan els nivells d’exposició són baixos. La tasca d’analitzar els residus i detectar les anomalies biològiques és complicada.
 
== Etimologia ==
577.969

modificacions