Català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
ultra > a més de
Línia 493:
Existeixen dos estàndards principals per a la llengua catalana, el regulat per '''l'[[Institut d'Estudis Catalans]]''', l'estàndard general vàlid per a tot el domini lingüístic, tenint com a centre l'ortografia establerta per [[Pompeu Fabra i Poch]] però amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central<ref>{{Ref-llibre|cognom=Massot i Muntaner |nom=Josep |títol=Antoni M. Alcover i la llengua catalana |url=http://books.google.cat/books?id=GTjjuRy0lvQC&pg=PA153&dq=ortografia+Pompeu+Fabra+catal%C3%A0+central&hl=ca&ei=SLurTfyTEenS4wa7utSaCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDEQ6AEwBA#v=onepage&q=ortografia%20Pompeu%20Fabra%20catal%C3%A0%20central&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1985 |pàgines=p.153 |isbn=8472027457}}</ref> no influenciats pel castellà, i el regulat per '''l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]''', estàndard d'àmbit restringit vàlid per al País Valencià, centrat en l'estandardització del valencià prenent com a base les [[Normes de Castelló]], és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però adaptada a la pronúncia del [[català occidental]] i als trets que caracteritzen els dialectes [[valencià|valencians]].
 
L'estàndard de l'IEC, ultraa més de tenir com a base els trets del català central, pren també trets d'altres dialectes considerant-los com a estàndard. Tot i això, la diferència més notable de tots dos estàndards és l'accentuació de moltes "e" tòniques, per exemple: ''francès'' o ''anglès'' (IEC) – ''francés'' o ''anglés'' (AVL), ''cafè'' (IEC) – ''café'' (AVL), ''conèixer'' (IEC) – ''conéixer'', ''comprèn'' (IEC) – ''comprèn'' (AVL). Això és degut a la diferent pronunciació d'algunes "e" tòniques, especialment les Ē ("e" llargues) i les Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí, en ambdós blocs del català, on al bloc oriental es pronuncia {{IPA|[ɛ]}} a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat això, l'estàndard de l'AVL manté l'accent greu "è", sense pronunciar-se obert al bloc occidental, en algunes paraules com són: ''què'', ''València'', ''èter'', ''sèsam'', ''sèrie'' i ''època''.
 
També hi ha altres divergències com l'ús de '''tl''' en alguns mots per l'AVL en comptes de '''tll''' com en ''ametla''/''ametlla'', ''espatla''/''espatlla'' o ''butla''/''butlla'', l'ús dels determinants demostratius elidits (''este'', ''eixe'') igual que els reforçats (''aquest'', ''aqueix'') o l'ús de moltes formes verbals comunes en el valencià, i moltes esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o l'escriptura dels incoatius tant en '''-ix-''' com en '''-eix-''' o l'ús preferent del morfema '''-e''' de la 1a persona singular del present d'indicatiu.