Transferrina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m S'ha afegit l'enllaç a l'article de l'aconitasa
m Bot elimina espais sobrants
Línia 33:
 
=== Mecanisme de regulació del ferro al plasma sanguini per mitjà de la transferrina ===
Per entendre quan i com es produeix el transport de ferro mitjançant la transferrina és necessari tenir en compte els elements de resposta del ferro (IREs), que són zones específiques de l'[[ARN missatger]] (del receptor de la transferrina, per exemple) que no es troben traduïdes i segons la seva unió amb proteïnes determinades indueix a la seva síntesi o bloqueig. Les proteïnes encarregades d'unir-se als IREs són l'IRP1 I l'IRP2, ambdues encarregades de l'homeòstasi cel·lular del ferro. L'IRP1 és una [[proteïna bifuncional]] que en absència de ferro en el seu centre ferrosulfurós deixa de fer la seva funció d'isomerització fruit de ser una isoforma de l'[[aconitasa]], i s'uneixen a aquests elements de reposta del ferro. El receptor de la transferrina en té concretament cinc en la zona 3' del seu RNAm, de forma que quan es produeix la unió IRP-1-IRE, el missatger s'estabilitza, fet que facilita la síntesi de transferrina. Per altra banda, l'IRP2 té com a única funció la regulació del metabolisme cel·lular del ferro i té el mateix mecanisme d'unió que l'IRP1. L'IRP també es pot trobar als IREs de la [[ferritina]], encara que en aquest cas, en lloc d'estimular la seva síntesi, es bloqueja i en sintetitza menys, ja que la ferritina té com a funció el magatzem de ferro. La posició dels IREs en el RNAm (i per tant la unió IRP-IRE) variarà segons sigui el receptor de la transferrina o la ferritina, ja que la finalitat és diferent (en el primer cas s'estimula la síntesi i en el segon es bloqueja, com ja s'ha explicat anteriorment).<ref>{{Ref-web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25120486|títol = The IRP/IRE system in vivo: insights from mouse models.|consulta = |llengua = anglès|editor = |data = 2014 Jul 28}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22610083|títol = Mammalian iron metabolism and its control by iron regulatory proteins|consulta = |llengua = anglès|editor = Department of Oncological Sciences, University of Utah|data = 2012 May 17.}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17604281|títol = Excess capacity of the iron regulatory protein system.|consulta = |llengua = anglès|editor = |data = 2007 Jun 28}}</ref>
 
== Estructura ==
Línia 50:
[[Fitxer:Peptidetrasnferrina.png|alt=Imatge de nova creació.|miniatura|Pèptid que va permetre la unió dels dos lòbuls que actualment formen la transferrina. Imatge de nova creació.]]
[[Fitxer:7aasequence.png|miniatura|Seqüència del pèptid de 7 aa que va enllaçar Cys331 amb Cys339.|394x394px]]
A pH bàsic, l'ió de ferro és alliberat des del lòbul N mitjançant la protonització de les lisines 206 i 296 i de la lisina 534 i Arg632 del C-lòbul. Després de la unió amb el ferro hi ha un canvi conformacional: l'Apo-transferrina, que presentava una estructura oberta, adopta una conformació tancada quan s'hi uneix amb el ferro. Aquest tancament està caracteritzat per un canvi rotacional del subdomini NII per una desviació angular de 63º.
 
La seqüència completa dels aminoàcids de la transferrina humana està determinada per l'alineament de les estructures de la "cyanogen bromide" (CNBr). L'ordre d'aquests fragments es dedueix per mitjà de la superposició d'estructures peptídiques de metionina i altres elements. Els dominis de la transferrina, com s'ha mencionat anteriorment, són de caràcter homòleg i, per tant, les cadenes peptídiques es complementen des de l'aminoàcid 1 i al 336 i del 336 al 678, de manera que en comparar la seqüència dels aminoàcids de l'1 al 336, amb la dels aminoàcids del 337 al 678 s'observa que 143 aminoàcids són idèntics a les dues seqüències, que correspon al 40% de la seqüència completa. Una gran part del 60% restant conté aminoàcids no idèntics però amb una naturalesa química molt similar. La hipòtesi més raonable que justifica aquest fet és que la transferrina tingui el seu origen en una proteïna d'uns 340 aminoàcids que només constés d'un únic lloc d'unió per als ions de ferro, de manera que dues d'aquestes proteïnes es van unir a través d'un pèptid de 7 aminoàcids que va reaccionar amb la Cys331 i amb la Cys339. Aquests dos aminoàcids han estat estudiats i s'ha determinat que la Cys331 té la capacitat d'enllaçar-se a un grup NH<sup>2</sup> terminal, i la Cys339 a un grup COOH- terminal, permetent la unió de les dues proteïnes primitives a través del pèptid de 7 aminoàcids, que tindria la següent seqüència: "[[Prolina|Pro]]-[[Àcid glutàmic|Glu]]-[[Treonina|Ala]]-Pro-[[Treonina|Thr]]-[[Asparagina|Asn]]-Glu".<ref>{{Ref-publicació|cognom = T.A.MacGrillivray|nom = Ross|article = The complete amino acid sequence of human serum transferrin|publicació = Proc.Natl.Acad.Sci.USA.Vol79, pp. 2504-2058, April 1982, Biochemistry|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC346227/|data = |pàgines = }}</ref>
Línia 107:
 
=== Anèmia Ferropènica ===
És una malaltia causada per una manca de glòbuls vermells sans -[[hematies]] o [[eritròcits]]- a l'organisme. Per tant, si existeix una deficiència d'aquestes cèl·lules, el nivell de producció d'[[oxígen|oxigen]] als teixits del cos es veu afectat, ja que els glòbuls vermells -que constitueixen les principals [[cèl·lules sanguínies]] de l'organisme-, representen el mitjà majoritari d'aportació d'oxigen a les cèl·lules del nostre cos. Els glòbuls vermells sans es produeixen a la medul·la òssia, i són eliminats pels vasos, que eliminen els glòbuls vells.
 
Una anèmia es defineix com l'afecció condicionada al fet que el cos no té suficients glòbuls vermells sans. Pot ser deguda, a més de la ja esmentada causada del dèficit de ferro, per altres motius, com la falta de vitamina B12, de folat, a una malaltia crònica, al fet que els glòbuls vermells de la sang es destrueixin abans del normal -anèmia hemolítica-, entre d'altres. La forma més comuna d'anèmia és la ferropènica, que és la que ens ocupa.