Crònica d'Alfons III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula de llibre}}
La '''Crònica d'Alfons III''' —en [[llatí]] ''Chronica Adefonsi tertii regis''— és un document històric del tipus [[crònica]] escrit en [[llatí medieval]] que s'atribueix al propi rei [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]]. Descriu fets històrics d'[[Hispània]] accessibles des del [[Regne d'Astúries]] el {{segle|IX|s}} d'un espai de temps que va des del [[Regne de Toledo|regnat visigòtic]] de [[Vamba]] ([[672]]-[[680]]) fins al final del d'[[Ordoni I d'Astúries]] ([[850]]-[[866]]).
==Edicions==
Hi ha dues versions d'aquesta crònica: la [[Crònica Rotense|Rotense]], que es troba al [[Còdex de Roda]], i la [[Crònica Sebastianense|Sebastianense]], també anomenada Ovetense, ''ad Sebastianum'' o Erudita.<ref>
{{es}} {{ref-llibre |cognom= Bodelán García |nom= Serafín |títol=Literatura latina de la Edad Media en España|url=http://books.google.ru/books?id=_PT98NFeWR8C&pg=PA64 |editorial= Ediciones Akal S.A. |lloc= Madrid |any=1989 |pàgines=61, 64—66 |isbn=978-8476003947}}</ref>
Per un altre costat hi ha la [[Chronicon Albeldense]] (''Crònica d'Albelda'')<ref>
El nom li fou assignat perquè el [[còdex]] on està escrita fou trobat al monestir de San Martín de Albelda d'[[Albelda de Iregua]].</ref>
que descriu fets històrics de temps més antics i acaba poc després (any [[976]]), també està bastant centrada al Regne d'Astúries. Podria ser considerada una tercera versió de ''Crònica d'Alfons III'' o simplement una versió diferent.<ref>
{{la}} [http://humanidades.cchs.csic.es/ih/paginas/fmh/albeldensia.htm Copia en llatí de la Crònica Albeldense].</ref>
En canvi la [[Chronica Prophetica]] també és encarregada per Alfons III en aquesta època però desenvolupa profecies bíbliques lligades al destí dels asturians, amb una clara funció de propaganda.<ref>
{{en}} {{Ref-llibre |cognom= Catarino |nom= Vicente |títol= "The Spanish Reconquest: A Cluniac Holy War Against Islam?" Islam and the Medieval West: Aspects of Intercultural Relations |edició= Khalil I. Semaan, ed. |editorial= State University of New York Press |lloc= Albany |data= 1980 |pàgina= 87 |isbn= 0-87395-409-2}}</ref>
La Crònica d'Alfons III romangué inèdita fins que el [[1615]] Prudencio de Sandoval publicà el fragment de la crònica, versió sebastianense, que abastava els reis d'Astúries, interpolat i corregit per ell mateix,<ref name=pru>
{{es}} Prudencio de Sandoval: [http://books.google.es/books?id=3s5EWzRZiKQC&hl=es&pg=PA44 Historias de Idacio Obispo], p. 44.</ref>
encara que l'[[edició prínceps]] fou la que [[Juan de Ferreras y García|Joan Ferreras]] inclogué en la seva ''Historia d'España'' el [[1727]].<ref>
{{es}} [[Juan de Ferreras y García|Juan Ferreras]]: [http://books.google.es/books?id=3kbzgMG4_k0C&pg=RA1-PA9 Historia de España], parte XVI, p. 9.</ref>
Dos anys després Francisco de Berganza publicà la seva pròpia versió criticant la de Ferreras.<ref>
{{es}} Francisco de Berganza: [http://books.google.es/books?id=vpiN7vuZnCwC&hl=es&pg=PA371 Ferreras convencido con crítico desengaño], p. 371.</ref>
Però la d'elaboració més acurada fou la que [[Enrique Flórez]] inclogué el [[1756]] a la seva ''España sagrada'',<ref>
{{es}} [[Enrique Flórez]]: [http://books.google.es/books?id=OXvGIhbthKoC&hl=es&pg=PA466 España sagrada], vol. XIII, apéndice VII.</ref>
que posteriorment seria reproduïda per [[Jacques Paul Migne]], Ramón Cobo y Sampedro<ref>
{{es}} Ramón Cobo y Sampedro: [http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/3244/1430/revista-mensual-de-filosofia-literatura-y-ciencias-de-sevilla/vista_amplia/ Revista mensual de filosofía, literatura y ciencias de Sevilla], pp. 453-461, 490-494 y 535-541.</ref>
i Ambrosio Huici,<ref>
{{es}} Ambrosio Huici: Las crónicas latinas de la Reconquista, tomo I, p. 196.</ref>
aquestes dues últimes amb traducció al castellà. El [[1918]] [[Zacarías García Villada]] tragué a la llum un estudi sobre la crònica que incloïa les versions Rotense i Sebastianense.<ref>
{{es}} [[Zacarías García Villada]]: [http://archive.org/details/cronicadealfonso00alfo Crónica de Alfonso III].</ref>
Línia 29:
==Crònica rotense==
{{Article principal|Crònica Rotense}}
En un ordre cronològic sobre les cròniques que fan referència a la monarquia asturiana i la seva història, la de major antiguitat és la [[Chronicon Albeldense]]. Tot seguit és la ''Crònica d'Alfons III''{{sfn|Wolf|1999}}
i concretament la ''Crònica rotense'', anomenada així per haver-la trobat a la [[Catedral de Roda d'Isàvena]]. La següent en antiguitat és la ''Crònica d'Oviedo'' o versió Sebastianense, que feia més èmfasi a considerar al [[Pelai I]] com a successor dels [[Regne de Toledo|reis de Toledo]]. L'objectiu d'aquestes dues versions era demostrar la continuïtat del regne visigot en el [[regne d'Astúries]].
Està escrita en un llatí bastant bàrbar, es creu que per un laic, per a molts estudiosos el propi rei Alfons III, ja que en una frase referida a la ciutat de [[Viseu]], a [[Portugal]], es diu que fou poblada "pel nostre mandat",<ref>
Crònica d'Alfons III. Capítol 7: ''Rudis namque nostris temporibus quum ciuitas Uiseo et suburbis eius iussum nostrum esset populatus, [...]'' traduït: "No obstant això, en el nostre temps, quan la ciutat de Viseu i el veïnat fou habitat pel nostre mandat [...]"</ref>
frase que només el rei podia escriure. No obstant això, altres investigadors creuen que, com que no es coneix amb precisió qui féu el mandat de repoblar aquesta ciutat, l'autor del relat podia ser el rei, un alt funcionari de la cort o un càrrec de la [[jerarquia]] de l'Església com un [[bisbe]].{{sfn|Wolf|1999}}
Podria ser també una solució de compromís tenint en compte que la Crònica fou recopilada al reial ''scriptorium'' d'Oviedo sota supervisió directa del monarca.{{sfn|Wolf|1999}}
Alguns historiadors creuen que l'autor de les Cròniques d'Alfons III estava familiaritzat amb els textos ''Laterculus regum Visigothorum''<ref>
''Laterculus regum Visigothorum'', també conegut com ''Chronica regum Visigothorum'', és un catàleg dels [[Llista dels reis gots|reis visigots]] i els seus anys de regnat, associat al ''Liber Iudicorum'' o [[Codi de Recesvint]]</ref>
i ''Chronica Prophetica'' i els utilitzà en el seu treball.{{sfn|Wolf|1999}}
L'obra pretenia haver estat una continuació de la ''Història dels gots'' del bisbe [[Isidor de Sevilla]] i acabava al final del regnat d'Ordoni I.
Línia 44:
{{Article principal|Crònica Sebastianense}}
Una vegada redactada versió rotense, el rei Alfons III l'envià al seu nebot Sebastià, bisbe de Salamanca o Ourense,<ref>
Així s'hi refereix a la Crònica Albeldense.</ref>
qui millorà l'estil retocant el seu llatí tosc, censurà diversos fragments i introduí certes correccions ideològiques com les del noble origen de Pelai I, l'exculpació del clergat o l'exaltació de la intervenció goda en l'origen del regne d'Astúries. Aquesta versió corregida és la coneguda com la versió ''Ad Sebastianum'' o Sebastianense. Per tant la Rotense seria la redacció primitiva, anterior a la Sebastianense.
Prudencio de Sandoval introdueix la seva publicació com ''Sebastiani salmanticensis episcopi brevis historia [...]'' —Història breu de (per) Sebastià bisbe de Salamanca [...]—,<ref name=pru/> amb un desconeixement potencial de la versió d'Ourense. Thomas, D.; Roggema, B. i Monferrer Sala, JP., l'any 2009, descarten la versió de [[Enrique Flórez]] de Sebastià bisbe de Salamanca en front de la versió de Sebastià bisbe de Ourense: "Aquests texts estan, de fet, centrats a la història de la família real asturiana i el seu regne. Sense cap prova, Bonnaz{{sfn|Bonnaz|1987|p=liii-liv}}{{sfn|Bonnaz|1987|p=105-106, nota 1}}
identifica el redactor de la versió rotense com Dulcidius, un sacerdot toledà que fou enviat pel rei en una missió a Cordòva el [[883]]. De manera similar, afirma que la versió d'Oviedo fou escrita per Sebastià bisbe d'Ourense".{{sfn|Thomas|Roggema|Monferrer Sala|p=882}}
==Text de la Crònica==
La Crònica d'Alfons III comença amb una descripció de l'ascensió al tron del rei visigot Vamba. Així com els seus successors, [[Ervigi]] ([[680]]-[[687]]) i [[Ègica]] ([[687]]-[[700]]). Aquests monarques estan molt ben valorats per la crònica, mentre que les activitats de [[Vítiza]] ([[700]]-[[710]]) i [[Roderic]] ([[710]]-[[711]]) són descrites des d'un punt de vista més crític. Els dos últims són anomenats governants responsables immediats de la caiguda del regne dels visigots, que es produí durant la conquesta àrab de la Península Ibèrica. Aquesta part de la Crònica d'Alfons III és una relació de dades bàsiques<ref>
Per exemple, la relació d'activitats [[Ègica]] i [[Vítiza]] i el lloc d'enterrament del rei [[Roderic]].</ref>
encara que alguns esdeveniments que estan en els seus llocs cronològic<ref>
En particular, la informació sobre la durada de la Junta per a l'elecció del rei visigots per part dels nobles.</ref>
Línia 64:
A la mateixa Crònica no hi ha res sobre les derrotes que els musulmans afligiren als asturians. La Crònica acaba amb un registre sobre l'accés al tron d'Astúries l'any [[866]] del rei Alfons III.{{sfn|Wolf|1999}}<ref name=tesoro/>
Les dades de la Crònica d'Alfons III foren usades en alguns dels escrits medievals posteriors, per exemple, en la [[Crònica silense]] i ''Crònica Najerense'', així com en els escrits de Lluc de Tui i de [[Rodrigo Jiménez de Rada]].{{sfn|Thomas|Roggema|Monferrer Sala|p=885}}
Juntament amb ''Laterculus regum Visigothorum'', la crònica àrab-bizantina de 741 i la Crònica mossàrab de 754 o ''Chronicon de Isidoro Pacense'', la Crònica d'Alfonso III és una de les principals fonts per a conèixer la història del Regne dels visigots i la conquesta àrab de la Península Ibèrica. La [[Chronicon Albeldense]] i la [[Chronica Prophetica]] són les altres fonts d'origen hispano-cristiana principals per entendre la història del regne d'Astúries.{{sfn|Wolf|1999}}
Línia 128:
*{{ru}} {{ref-publicació
|títol=Хроника Альфонсо III (из цикла астурийских хроник конца IX в.)
|cognom= Ауров |nom= О.В.
|publicació=Памятники средневековой латинской литературы. X-XI века
|edició=научное издание
| |||