Cua de cavall grossa: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (eliminant el camp autoritat, ja és a WD)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Morfologia==
Aquest [[equiset]] és el més gran dels que hi ha als Països Catalans, perquè, sovint, arriba a un metre d'alçada i de vegades a la d'un home. És una planta '''herbàcia''' sense flors, de posat summament característic, per la seva arrel i el [[rizoma]], que creix en llocs humits. Els '''rizomes subterranis''', de color bru fosc, són llargs i grossos, i en la seva part més jove estan coberts de pèls bruns curts i molt fins.
 
Les '''tiges principals''' d'un blanc d'ivori, gruixudes amb '''verticils''' de nombroses ramificacions verdes; '''beines''' foliars amb 15-35 dents. Aquestes tenen d'1 a 15 cm de llargada.
 
Les '''tiges fèrtils''' són més curtes, de 6 a 15 mm de diàmetre, i es desenvolupen abans que les estèrils, tenen les beines campanulades, d'1, 5 – 4 cm de llargada. N'hi ha de dos tipus: les tiges fèrtils (esporangíferes) blanquinoses, brunes o rogenques, simples, vernals; i les verdes i ordinàriament ramificades, o bé exemplar amb tiges totes estèrils i almenys en part verdes.
 
Les '''tiges estèrils''' són fistuloses, amb el conducte central molt ample i amb les beines aplicades; ramificacions verticil·lades, molt nombroses, simples, plenes, amb beines curtes acabades fent 4 dents.
 
Les '''fulles''' sorgeixen en uns nusos presents a la tija, que semblen recoberts d'un revestiment escamós. De cada nus sorgeixen de vint a trenta fulles.
{{avís mèdic}}
*Sistema urinari: l'acció més notable de la cua de cavall és la '''diurètica'''. També és usat tradicionalment en casos de càlculs renals, infecció urinària baixa de tipus moderat i oligúria (escassa producció i emissió d'orina amb formació d'edemes).
*Sistema genital: s'utilitza en banys de seient en cas d'inflamació de la pelvis.
*Sistema osteoarticular: està indicada en casos de reumatismes i [[osteoporosi]], [[tendinitis]], [[Gota (malaltia)|gota]], així com en seqüeles de fractures i quan es precisi una consolidació dels ossos. Una altra indicació interessant és la de regeneració d'ungles fràgils.
*Antigament es recomanava com a remineralitzant en cas de [[tuberculosi]].
 
Tot i així, l'absorció mineral, i en especial del silici, es realitza millor en un medi estomacal àcid, per la qual cosa els pacients que presenten falta d'acidesa l'hauran de prendre conjuntament amb aliments àcids. Es pren també com a mitjà preventiu de l'[[arteriosclerosi]] i ateromatosi.
 
A nivell tòpic, és una de les plantes més valorades per tractar tota mena de problemes de pell. Per via externa, produeix un efecte astringent, hemostàtic i cicatritzant; i s'ha utilitzat en cosmetologia per a la prevenció de les arrugues i estries, estimula i guareix els teixits malmesos a causa de variacions de pes, embaràs o cel·lulitis.
 
=== Accions farmacològiques/propietats ===
== Observacions ==
La cua de cavall és una planta present a les restes fòssils vegetals del període carbonífer, fa 250 milions d'anys. Aleshores podia arribar a assolir una gran alçada i formava part de la flora del nostre planeta; tanmateix, els exemplars actuals són uns petits representants del que van ser a l'antiguitat. En època de l'Imperi Romà, es considerava aliment de les classes més pobres.
Pel seu contingut en silici, s'utilitzava per a netejar metalls i ampolles de vidre. També, es penjava de la cua del bestiar per tal d'espantar les mosques. A més, cal remarcar que diversos autors, al llarg de la història, han fet referència a les característiques d'aquesta espècie, com Dioscòrides, Andrés de Laguna i Culpeper entre d'altres.
 
Aquesta espècie també ha tingut molta rellevància en la tradició de molts pobles africans, des d'on va arribar al "Nou Món" (Amèrica) per mitjà dels esclaus. Aleshores la mastegaven per recobrar la vitalitat i la valentia, com a remei digestiu i afrodisíac.
=== Espècies relacionades ===
Altres espècies d'equisets, la majoria d'elles amb les mateixes propietats i de característiques similars, són les següents:
* ''[[Equisetum hiemale]]'': equiset d'hivern. Un dels equisets més rics en silici, utilitzat en l'antiguitat per a polir metalls.
* ''[[Equisetum arvense]]'': [[cua de cavall petita]] o cua de cavall menor.
* ''[[Equisetum palustre]]'': equiset dels pantans. Conté palustrina.
* ''[[Equisetum limosum]]'': conté palustrina. No convé utilitzar-lo en fitoteràpia.
== Bibliografia ==
* BERDONCES, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. {{ISBN|84-305-8496-X}}
* BLUMENTHAL M, GOLDBERG A, BRINCKMANN J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
* BOLÒS, Oriol; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans, 3a ed. Ed. Barcino. Barcelona.
* Diccionario integral de plantas medicinales. Ed. Integral. 2002, RBA Libros, S.A.
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
 
{{ORDENA:Cua De Cavall Grossa}}
 
2.455.645

modificacions