Trasímac de Calcedó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Trasímac de Calcedó''' —Θρασύμαχος— (vers el [[450]] o [[400 aC]]) va ser un ciutadà de [[Calcedònia]], ciutat del Bòsfor.
== Fonts d'estudi ==
No han sobreviscut escrits de Trasímac. En la versió definitiva del DK,<ref> DK= ''Die Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Hermann Alexander Diels|Diels]] i [[Walther Kranz|Kranz]]</ref> hi ha 14 fragments en què altres autors [[presocràtics]] parlen sobre la vida i ensenyaments de Trasímac, a més de 8 autors que citen els escrits de Trasímac. Altres fonts indirectes per al seu estudi són: Climent d'Alexandria, Plató<ref>Platon, ''La república'' 336a-340a.</ref><ref> Plató, ''Fedre'' 266c</ref> i Aristòtil; més un apartat dedicat a ell a la [[Suides]] bizantina.
Línia 18:
Els escrits perduts de Trasímac poden haver estat no sols de contingut polític, sinó també discursos satírics i tractats teòrics de diversos continguts. Es creu que hauria estat autor d'un llibre de text per a l'ensenyament de retòrica.<ref name="GdGdP"/> [[Ciceró]] escriu que ell havia estudiat la filosofia natural de Trasímac.<ref>Ciceró, ''[[De oratore]]'' 3,128.</ref> [[Hermies d'Alexandria]] cita Trasímac per parlar de la seva idea que els déus no semblen preocupar-se per la gent, ja que no es preocupen pel major bé de la humanitat, la justícia.<ref>Hermeias von Alexandria, ''Kommentar zu Platons Phaidros'' 267c.</ref>
Trasímac apareix com a [[sofista]] en un diàleg de l'última etapa de [[Plató]], en què el pensament d'aquest ja s'ha separat del del seu mestre, [[Sòcrates]]. Aquest diàleg es diu ''[[La República|La república]]'' i versa sobre com ha de construir-se un estat just. Al començament del diàleg, té lloc una conversa entre Sòcrates i ell sobre qüestions politicoètiques. Trasímac, com tots els sofistes en les obres de Plató, hi surt malparat. Ell vol rebre diners a canvi de la seva feina d'instrucció, amb un tracte just, actua antipàticament però eloqüent i a Sòcrates sembla no agradar-li, ja que per a
D'altres texts, se'n dedueix un caràcter enginyós i agosarat.
Línia 35:
² «I mentre Eurípides diu en el ''Telefos'': "Nosaltres que som grecs, hem de ser esclaus dels estrangers?", Trasímac ens diu en el seu discurs titulat ''A la gent de Larisa'': "Hem de convertir-nos en esclaus d'Arquelau nosaltres, que som grecs, a un estranger que és ell?"».
³ Segons el text de W. A. Pickard-Cambridge: «Doncs pot ser que en tot, com en la dita "el primer inici és la part principal"... Això és el que, de fet, ha passat pel que fa als oradors retòrics i pràcticament en totes les altres arts: perquè tots aquells que van descobrir els seus orígens, només els superen una mica més, mentre que les celebritats d'avui dia són els hereus d'una llarga successió de gent que els han anant superant de mica en mica i així han arribat a dominar l'actual tècnica; Tísies es va formar després dels primers fundadors, llavors Trasímac va aprendre de Tísies, i Teodor amb ell, mentre altres persones anaven fent les seves contribucions. I per tant no cal que ens preguntem com aquest art ha assolit tan considerables dimensions.»
4 "Un sofista de
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* Dillon, John; Gergel, Tania : ''The Greek Sophists'', 2003, Great Britain: Penguin Group. p. 205. {{ISBN|0-14-043689-8}}.
* George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Thrasymachos aus Chalkedon''. En: Hellmut Flashar (Hrsg.): "Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike",
* Thomas Paulsen: ''Thrasymachos von Chalkedon''.En: Bernhard Zimmermann (Hrsg.): "Handbuch der griechischen Literatur der Antike", Capítol 1: Die Literatur der archaischen und klassischen Zeit, C. H. Beck, München 2011, pàgs. 433–434.
{{Autoritat}}
| |||