Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura de Hallstatt»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Es coneixen diverses espases de l'època de Hallstatt, època en la qual tenen la característica de ser allargades com les anteriors (del període protocelta) però més amples i amb pom en forma de bolet inserit en la llengüeta. Les destrals de ferro són trapezoïdals. En general les armes de ferro donaven als seus posseïdors una indubtable superioritat militar però en els poblats celtes amb prou feina s'han trobat armes. Probablement es tractaria de poblats pacífics de comerciants, que canviaven d'emplaçament quan els productes que oferien, abans innovadors, havien saturat l'escàs mercat (no oblidem la longevitat dels objectes de ferro i l'escassetat de la població de l'època) o bé quan els clients potencials havien après les tècniques per fabricar-los ells mateixos.
 
L'aliment bàsic dels indoeuropeus en aquesta època era el [[blat]], i també les [[gla]]ns.
 
Per diverses troballes se sap que els indoeuropeus s'afaitaven la cara amb unes navalles de doble tall. Unien els seus vestits amb fíbules (imperdibles arcaics) i molt ocasionalment amb botons de bronze, si bé les fíbules trobades a la península Ibèrica corresponen totes al període de [[La Tène]] que el seu ús va generalitzar-se. Les dones usaven agulles llargues amb cap rodó, probablement per el pèl, i pendents de peces circulars; coneixien les pinces i els homes utilitzaven cinturó, car s'han localitzat sivelles; l'abundància de troballes de navalles d'afaitar permet suposar que aquesta era la pràctica general, mentre que fins aleshores els homes usaven barba.
1.995.980

modificacions