Cumulonimbus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 15:
Per a la seva creació es necessita la concurrència de tres factors:
 
# Molta humitat ambient.
# Una massa inestable d'aire calent.
# Una font d'energia per pujar ràpidament aquesta massa calenta i humida.
 
Els llocs típics de gran formació d'aquests núvols són en les zones temperades, al voltant d'una línia de [[front fred]], prop dels oceans (on la [[Pinyolada|brisa]] marina pot proveir energia a la tempesta), o en [[muntanya|muntanyes]] en els vessants de [[sobrevent]] on el vent es veu forçat a elevar-se ocasionant que l'aire més calent (menys dens) ascendeixi donant origen a fortes precipitacions i tempestes. Els cumulonimbus serveixen per equilibrar, dintre de la [[zona intertropical]], les petites àrees d'inestabilitat que s'originen per la [[insolació (meteorologia)|insolació]]. Sempre generen la seva pròpia energia per l'acumulació de calor en una àrea molt més estesa que la mateixa base del cumulonimbus.
 
Quan l'aire calent es troba per sobre de les masses més fredes (que estan per sota), comença el refredament i la concomitant [[condensació]] del [[vapor d'aigua]] en gotes d'aigua. Aquesta condensació escalfa l'aire circumdant pel [[calor latent]], fent avançar l'ascens de les masses d'aire. Continuant amb la pujada de la massa d'aire, les gotes d'aigua es refreden tant que comença el procés de formació de [[cristall]]s de [[gel]]. La [[gravetat]] causa que aquestes gotes i/o grans de gel comencin a caure, causant un moviment descendent que ha de competir amb l'altre ascendent.
 
La inestabilitat entre les ràfegues en ascens, acompanyades de pols atmosfèrica, i les que es troben en descens amb pedres i pluja, produeixen càrregues d'[[electricitat estàtica]] que es van acumulant en el cumulonimbus. La descàrrega d'aquesta electricitat causa el [[llamp]] i el [[tro]].
Línia 43:
La base d'un cumulonimbus pot tenir més de 10 km horitzontals, i ocupar [[altitud]]s baixes, mitjanes i altes: des d'una altitud al voltant dels 3 a 4 km. El bec pot arribar fins als 23 km d'altitud en casos extrems. Normalment, arriben a altituds molt més baixes.
 
El cumulonimbus sol caracteritzar-se per una zona camusa, i una altra tipus enclusa (el '''domo d'enclusa'''), causada per línies de vent feble que es queden enrere del núvol per la seva velocitat que és menor, tant com per la [[inversió de temperatura]] causada per l'augment de temperatures dalt de la [[tropopausa]]. Aquesta forma d'enclusa precedeix l'estructura principal del núvol per molta distància.
 
== Efectes ==
[[Fitxer:Cumulonimbus NOAA gov.jpg|miniatura|esquerra|Cumulonimbus]]
Les [[cèl·lules]] de tempesta d'un cumulonimbus poden produir [[pluges]] fortes (particularment de naturalesa [[convecció|convectiva]]) i [[inundació]], així com intensos [[vent]]s. Moltes cèl·lules de tempesta cessen en no més de 20 [[min]], quan la [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] causa més descensos que ascensos, fent cessar la seva energia que es dissipa. Si hi ha suficient [[energia solar]] en l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] (un dia d'intensa calor a l'estiu), la humitat de la cèl·lula de tempesta pot [[evaporació|evaporar-se]] ràpidament resultant en una nova cèl·lula formant-se a pocs km del nucli original. Això pot causar tempestes que durin moltes hores.
 
Els cumulonimbus tenen forts corrents de [[convecció]], amb molt forts i impredictibles vents, particularment en els plànols d'ascensos i descensos verticals. Això pot ser extremadament perillós per a les [[aeronau]]s. Les naus petites a hèlix no han de travessar-les, sinó circumdar-les; jets més grans que volen més alt que aquelles també han de tractar de circumdar-les. Com solen comptar amb [[radar meteorològic]] i mesurador de vent, les detecten i els dóna una guia per a passar pel costat, i encara si haguessin d'evitar-les, per ex. en el procés de començament d'aterrar.