Turbocapitalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
[[Fitxer:Gedenkstein Warschauer Str 48 (Friedh) Turbo-Kapitalismus.jpg|miniatura|Làpida sepulcral a [[Berlín]] en memòria a «més mil milions de vides destruïdes pel turbocapitalisme»]]La paraula anglesa ''turbocapitalism'' va ser utilitzada per primera vegada el 1999 per l'economista [[Estats Units d'Amèrica|americà]] [[Edward Luttwak]] del Center for Strategic and International Studies a [[Washington DC]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Herberg|nom=Dieter|nom2=Michael |cognom2= Kinne |nom3=Doris |cognom3= Steffens |nom4=Elke |cognom4= Tellenbach,|nom5=Doris |cognom5= Al-Wadi|col·lecció= Volum 11 de ''Schriften des Instituts für Deutsche Sprache'' |títol=Neuer Wortschatz : Neologismen der 90er Jahre im Deutschen|url= https://www.worldcat.org/oclc/57405356|edició=|llengua=alemany|data=2004| editorial=W. de Gruyter|lloc=Berlín|pàgines=346|isbn=311017751X}}</ref> al seu llibre ''Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy'' (Turbocapitalisme: guanyadors i perdedors a l'economia mundial).<ref>{{ref-llibre|nom=Edward |cognom= Luttwak|títol= Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy |loc= Nova York|data= 1999|isbn= 0-06-019330-1}}</ref>
 
L'exbanquer de la [[Deutsche Bank]] [[Raphael Nagel]], que va crear una fundació que ajuda persones sobre-endeutades a Barcelona no veu problemes amb el «capitalisme civilitzat» però sí en el capitalisme descontrolat i fora de lloc quan nou per deu transaccions financeres són especulatives i no tenen cap relació amb l'economia real. Per Nagel, la banca s'ha transformat en «monstre descontrolat».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Meler|nom=Isaac|article=Raphael Nagel: «La llei de segona oportunitat és el rescat ciutadà»|publicació=Nació Digital |url= https://www.naciodigital.cat/noticia/126101/raphael/nagel/llei/segona/oportunitat/rescat/ciutada|data=25 de febrer de 2017}}</ref> Veu el turbocapitalisme com un moviment que afavoreix els grans capitals que perujudiquen la societat amb una injustícia que conduirà al final de la [[mundialització]].<ref>{{ref-publicació|nom = Pau | cognom = Garcia i Fuster | data = 14.09.2016| publicació = Via Empresa| url =https://www.viaempresa.cat/economia/estem-arribant-al-final-de-la-globalitzacio_21143_102.html|article=L'economista Raphael Nagel denuncia els abusos dels grans capitals al llibre 'Turbocapitalismo: maestros de la quiebra'}}</ref><ref>{{ref-publicació|url= http://www.elpuntavui.cat/economia/article/-/1006886-apple-no-pot-pagar-menys-que-una-parada-de-salsitxes.html?vermobil=0| publicació = El Punt Avui | nom =Adela |cognom = Genís |pàgina = 50| article = “Apple no pot pagar menys que una parada de salsitxes”|data = 25 de setembre de 2016 }}</ref> En la seva oposició als diners en efectiu, amb l'efecte que tots els diners es trobaràn a la banca, el turbocapitalisme és una amenaça contra la llibertat personal com que totes les transaccions amb targeta es registren i emmagatzemen. A més, el món financer podria expropiar l'estalviador en imposar tipus d'interessos negatius – el que no és possible quan existeix l'alternativa del metàl·lic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nagel|nom=Raphael|article=Guerra al 'cash'|publicació=El Triangle|url= http://www.eltriangle.eu/ca/opinio/guerra-al-cash_43825_102.html|data=05/10/2016}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}