Cèdula hipotecària: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
Una '''cèdula hipotecària''' o '''títol amb garantia hipotecària''' (en [[anglès]]: ''Covered bond'', en [[alemany]]: ''Pfandbrief'') és un [[bo mobiliari]] emès per una entitat financera i caracteritzat pel fet que el pagament dels interessos i l'amortització del nominal estant garantits per la totalitat dels [[crèdit]]s hipotecaris concedits per l'entitat emissora. Es diferencien d'un [[bo hipotecari]] en el fet que aquests darrers estan garantits per un crèdit hipotecari, o grup de crèdits, concret i específic, i vinculat a la l'emissió d'aquests bons, mentre que les cèdules estan garantides per la totalitat dels crèdits hipotecaris concedits per l'entitat emissora. Això i els requisits que s'estableixen sobre les hipoteques que es poden acceptar com a garantia converteix les cèdules i bons hipotecaris en un dels productes més segurs i de més qualitat entre els títols de [[renda fixa]].
 
Segons definició del [[Banc d'Espanya]], les cèdules hipotecàries són un «[[actiu financer]] o [[títol valor]] de renda fixa, que s'emet amb la garantia de la cartera de préstecs hipotecaris de l'entitat emissora». La seva emissió està restringida a les entitats de crèdit oficial, societats de crèdit hipotecari i [[Caixa d'estalvis|caixes d'estalvis]]. Són assimilables a un «''covered bond''», però molt diferents quant a estructura dels «''[[mortgage-backed securities]]''» creats durant el procés de [[titulització]] del {{segle|XXI|s}}, doncs l'origen de les cèdules hipotecàries es remunta al [[segle XIX]] tenint com a antecedent directe els «''Pfandbrief''» alemanys del {{segle|XVIII}}.
 
== Història ==
Els «''Pfandbriefe''» —títols garantits per hipoteques— foren creats a [[Prússia]] el [[1769]] per [[Frederic el Gran]]; el [[1795]] es produí el gran incendi de [[Copenhaguen]], capital del [[regne de Dinamarca]], i davant la necessitat d'aixecar capital per finançar la reconstrucció el govern danès seguí la iniciativa prussiana i legislà els títol garantits per hipoteques. Avui en dia gairebé tots els béns immobles de Dinamarca es financen amb títols garantits i Dinamarca n'és el tercer major a Europa. A Prússia, després de la [[unificació alemanya]], els ''Pfandbriefe'' eren emesos pels diferents estats, regulats per llei pública, i garantits per hipoteques privades i préstecs públics. El [[1850]] se'n permeté l'emissió als bancs com a mitjà per refinançar crèdits hipotecaris i el [[1900]], amb la llei dels bancs hipotecaris, l'emissió estandarditzada dels ''Pfandbriefe'' es generalitzà a tot l'[[imperi alemany]].
 
Al [[regne d'Espanya]] foren originàriament emeses pel [[Banco Hipotecario de España]], entitat financera oficial creada el 1872, i que el 1876 va rebre privilegi exclusiu per emetre cèdules hipotecàries. La seva denominació, «cèdula», rau en el fet que en el context espanyol del segle XIX una cèdula -un document escrit- era un terme amb equivalència al de [[títol valor]], i «hipotecària» perquè el col·lateral -[[garantia]]- són tots els [[crèdit]]s hipotecaris concedits per l'entitat financera emissora.
 
==Instrument financer==
Les cèdules hipotecàries són un [[instrument financer]] interessant pels bancs perquè l'amortització del capital prestat és a llarg termini, i al tractar-se de passiu exigible a llarg termini no li genera tensions de liquiditat. Pels inversors són interessants perquè esdevenen un instrument financer híbrid entre un [[dipòsit a termini]] i un [[obligació (finances)|bo]]; són com un [[dipòsit a termini]] perquè l'inversor s'assegura recuperar l'invertit més el tipus d'interès que se li pagui una vegada que venç el títol, i són com un [[obligació (finances)|bo]] —els que emeten les empreses de l'[[economia real]] per a finançar-se— perquè generalment les cèdules hipotecàries emeses per les entitats de crèdit paguen tots els mesos interessos i a més l'inversor les pot vendre al mercat secundari en cas de necessitar liquiditat. Segons la informació sobre l'inversor es poden classificar en cèdules hipotecàries nominatives, a l'ordre, o [[al portador]].<ref>[http://www.bolsamadrid.es/esp/bolsamadrid/cursos/dicc/c.asp Glosario de bolsamadrid.es]</ref>
 
==Legislació==
 
==Risc==
El principal competidor de les cèdules hipotecàries són els [[dipòsits a termini]]. Mentre que aquests darrers estan assegurats pel [[Fons de Garantia de Dipòsits]] —fins a 100.000 euros per client i entitat financera—, les cèdules hipotecàries no ho estan. Per contra, els dipòsits a termini impliquen que els diners invertits quedin immobilitzats durant un llarg període i l'inversor no els pot recuperar fins al venciment. Tanmateix, les cèdules hipotecàries cotitzen al mercat secundari com si fossin bons i, en cas que l'inversor necessiti liquiditat, les podrà vendre immediatament.
 
Donada la legislació vigent doncs, el risc de les cèdules hipotecàries no s'origina, per tant, en un suposat risc d'impagament de la garantia basada en hipoteques, sinó que està associat a les [[risc de pujades dels tipus d'interès|pujades dels tipus d'interès]]. Un augment de la [[taxa d'interès]] oficial provocaria que els nous dipòsits a termini que s'emetessin rendissin a una taxa d'interès superior, de manera que les cèdules hipotecàries emeses en el passat passarien a ser menys interessants, i la seva cotització al mercat secundari cauria. Això fa que el seu principal avantatge —el fet de cotitzar i poder-se convertir en líquid immediatament—, pot esdevenir també el seu principal desavantatge, perquè la seva cotització està lligada al tipus d'interès, i si aquest puja la cotització de les cèdules baixa, inclús per sota del nominal. Cal tenir present, també, que els mercats secundaris de cèdules hipotecàries tenen una liquiditat limitada.
 
== Referències ==
2.423.310

modificacions