Còmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m modifico enllaç |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 54:
=== El còmic a la resta del món===
Mentrestant, a Bèlgica apareixen sèries tan famoses com ''[[Tintín]]'', creada per [[Hergé]] abans de la Guerra; ''[[Lucky Luke]]'' de [[Morris]], ''[[Els barrufets]]'' de [[Peyo]] o [[Espirú i Fantàstic|''Espirú'']] d'[[André Franquin]]. Mentrestant, a [[França]] es publicava la revista ''[[Puntal]]'', amb autors com [[Goscinny]] i [[Uderzo]], els creadors d{{'}}''[[Astèrix]]'' i ''[[Obèlix]]'' a les pàgines de [[Pilote]], on també apareixerien ''[[Iznogud|Iznogoud]]'' de [[Jean Tabary|Tabary]] i [[Goscinny]] o ''[[Achille Talon]]'' de [[Greg]]. És la consolidació del [[còmic francobelga]] en general<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ballesteros González |nom=Antonio |cognom2=Duée |nom2=Claude Pascale |títol=Cuatro lecciones sobre el cómic |url=https://books.google.es/books?id=P93QfHuapJcC&pg=PA108&dq=tintin+francobelga&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwih39_jxcTMAhUKvRoKHUL9ACAQ6AEIODAC#v=onepage&q=tintin%20francobelga&f=false |llengua=castellà |editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2000 |pàgines=108 |isbn=8484270890}}</ref> i de [[l'escola de Marcinelle]] en particular.
A [[Argentina]] els anys 40 varen significar un gran desenvolupament en els còmics. D'aquesta època són ''[[Patoruzú]]'' (antecedent gràfic d'[[Astèrix]]), o les tires de la revista ''[[Tía Vicenta]].'' En els [[anys cinquanta]] el guionista [[Héctor Germán Oesterheld]] reuní [[Hugo Pratt]], [[Alberto Breccia]], [[Francisco Solano López]], i creà el [[1957]] la reanomenada obra de ''[[El Eternauta]]''. Aquest còmic de [[Buenos Aires]] és el primer antecedent del «còmic d'autor», després desenvolupat a Europa.
Línia 88:
[[Fitxer:Tagosaku to Mokube no Tokyo Kenbutsu.jpg|miniatura|''[[Tagoku to Mokube no Tokyo Kenbutsu|Viatge a Tokio de Tagosaku i Mokube]]'' (1902), considerat el primer [[manga]], de [[Rakuten Kitazawa|Kitazawa]].]]
El 1988, gràcies a l'èxit de les versions en dibuixos animats d'[[Akira (manga)|''Akira'']] (1982-93), de [[Katsuhiro Otomo]] i ''[[Bola de Drac]]'' (1984-95) d'[[Akira Toriyama]], el [[manga]] va començar a difondre's internacionalment. En el dia d'avui, el manga s'ha consolidat en la societat occidental, arribant a ser imitat per autors nord-americans i europeus i donant lloc a moviments com el [[amerimanga]] o la [[nouvelle manga]]. Els [[mangaka|mangakes]], com [[Jiro Taniguchi]], guanyen prestigiosos premis internacionals; i el que és més important, la població juvenil occidental ha tornat a interessar massivament pel mig, com no passava a Europa des de la postguerra.<ref>''Mangavisión: Guía del cómic japonés'', pág.6-7, por [[Trajano Bermúdez]] en Ediciones [[Glénat]], 1995</ref> Igualment proliferen gènere híbrids, que barregen les troballes del magna i el còmic occidental, com [[Sinfest]].
D'altra banda, són moltes les editorials d'Europa i dels Estats Units dedicades al mercat del manga, si bé les revistes i el [[comic book]] han anat perdent força a favor de l'àlbum monogràfic i la [[novel·la gràfica]]. Així, el cas de [[Pilote]], que va acabar tancant el 1989.
Línia 123:
El [[1938]] arriben "[[superheroi]]s" com [[Superman]] i posteriorment altres com [[Batman]] ([[1939]]) o [[Wonder Woman|La Dona Meravella]] ([[1942]]).
Apareixen històries de terror, com ''Tales from the Crypt'' i sèries policíaques, com ''Secret Agent X-9''.
És l'època dels gàngsters i era natural que el lector desitgés trobar el policia astut i dur; així que nasqué [[Dick Tracy]].
Línia 140:
== El llenguatge del còmic ==
[[Fitxer:Fukidashi.png|miniatura|Diferents tipus de bafarada o globus.]]
Com a mitjà de comunicació de masses, ha influït en les societats en les que incidia i, al mateix temps, ha reflectit la societats en què s'ha generat. El còmic té un llenguatge icònic-verbal i es posa en estreta relació amb el teatre, la novel·la, la pintura, la il·lustració -publicitària o no- o la fotografia.
Línia 186:
[[Fitxer:Codigo del terror.jpg|100px|miniatura|portada de còmic de Terror]]
'''[[Còmic de ciència-ficció]]''': En aquests còmics les històries que es narren succeeixen en el futur, en el passat, en dimensions paral·leles o en alguns casos en altres planetes o poden arribar a conviure els humans amb diferents races d'alienígenes.
* [[Space opera]]:És un subgènere de ficció on es relaten històries sobre aventures tractades de forma romàntica i que en la major part dels casos tenen lloc a l'espai
Línia 192:
'''[[Superheroi]]s''': En els còmics de superherois hi ha personatges de ficció les característiques dels quals superen les de l'heroi clàssic, generalment amb superpoders. Legalment, només els personatges pertanyents a [[Marvel Comics]] o a [[DC Comics]] poden fer-se anomenar "superherois", ja que és una marca registrada als Estats Units.
'''[[Còmic de terror]]''': En les historietes d'aquests còmics s'inclouen element o personatge sobrenaturals per tal d'aconseguir produir por o bé inquietud en el lector. Un altre recurs per tal d'aconseguir-ho són les escenes amb fantasmes, sang, cadàvers o zombis. Alguns recreen situacions de terror psicològic.
'''[[Còmic d'humor]]''': És un dels gèneres del còmic, en el que l'estil, el guió o el plantejament de la historieta està pensat per fer riure.
Línia 199:
'''[[Còmic eròtic]]''': És un gènere de còmic que es caracteritza per l'explotació de diversos elements relacionats amb la luxúria, que solen incloure la temàtica eròtica, l'homoerotisme, la presentació del nu i el semi-nu, la temàtica relacionada amb la sexualitat i la presentació de material explícit (presentació de sexe explícit).
* [[Hentai]]: És un terme japonès que significa, literalment, «transformació», «desviació» o «perversió». A Occident s'acostuma a utilitzar per descriure un manga, o sèrie d'animació o videojoc que té contingut eròtic o pornogràfic.
'''[[Manga]]''': El manga és un còmic apte per a totes les edats. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència-ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre d'altres.
Línia 243:
* [[Dave Gibbons]]
* [[David Mazzucchelli]]
* [[Francisco Darnís Vicente|Darnís]]
{{Columna nova}}
;E
| |||