Cúrcuma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Descripció: línia de sobres
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
La '''cúrcuma''', ''Curcuma longa'', és una planta tropical de la família de les [[Zingiberaceae|zingiberàcies]] (es pot trobar i conèixer amb el nom de cúrcuma domèstica). Cultivada a l'Índia i estesa fins al nord d'Austràlia, però originària de l'Àsia Sud-oriental amb un [[rizoma]] de color taronja viu molt utilitzat com una [[espècia]]. A la cultura asiàtica se la considera com una planta màgica a causa de les seves característiques organolèptiques i les seves propietats terapèutiques i protectores, sobretot a nivell hepàtic i cutani.
 
== Nomenclatura ==
Línia 9:
 
== Descripció ==
És una planta herbàcia vivaç amb un rizoma del qual en surten les fulles i les inflorescències. D'aquests rizomes parteixen arrels en forma de tub, les quals són riques en midó i tenen gran interès per als humans. La cúrcuma té un caràcter rizomatós; és a dir, a vegades és una invasora agressiva d'altres espècies vegetatives. El rizoma és utilitzat com a espècia picant i aromatitzant, per exemple en el curri.
 
Les fulles són ovolanceolades i grans, de fins a 1,2 m, primes, de color verd clar amb marge sencer i amb nervacions paral·leles. Es disposen d'una manera díctica, són embeinants i sovint ligulades, i tenen limbes pinnatinerviosos de grans dimensions.
 
A l'estiu, les inflorescències són les espigues (curtes i amb una elevada densitat de flors d'un to groguenc) de flors zigomorfes, amb pètals d'un intens color groc. Aquestes inflorescències estan envoltades per bràctees de color verdós amb taques vermelloses que formen una mena de con de 10-15 cm de longitud.
Línia 45:
El rizoma de la cúrcuma s'utilitza sec i reduït a pols com a espècia, forma part de les barreges d'espècies de la cuina índia, especialment del [[curri]], però també en el "chutney" i en els envinagrats. El procediment de preparació passa per la cocció, pelatge, assecatge i mòlta final. Fa una olor molt aromàtica i té un gust una mica amarg i picant.
 
La cúrcuma també s'utilitza sovint com a colorant alimentari, i és present a tota mena de preparats alimentaris, com begudes, pastisseria, derivats làctics, caramels, galetes, begudes, gelats, iogurts, salses, etc. També és molt apreciada com a substitut del costós safrà.
És utilitzada per tenyir de color groc teles com ara bé llana, cotó, seda, també paper i cuir fi.
S'usa en l'elaboració de condiments: mostasses, adobs i en pols de curri.
Línia 91:
 
== Contraindicacions-efectes secundaris ==
Les reaccions adverses de la cúrcuma són lleus i transitòries.
Un consum excessiu del rizoma de la cúrcuma, pot provocar l'obstrucció de les vies biliars i induir a la formació d'úlceres d'estómac. S'ha de tenir en compte el percentatge de contingut d'alcohol que conté l'extracte fluid.
En rares ocasions pot produir gastritis o úlcera pèptica, ja que els curcuminoides alteren la proliferació cel·lular.