Dagomba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
==Domini aixanti==
El regne s'havia estès cap al sud al Black Volta ([[Volta Negre]]) però a la meitat del segle XVII va perdre part dels seus dominis davant [[Gonja]]. El regnat de Naa Gariba va coincidir amb el del ''Asahantene'' [[Osei Tutu I]] (1701-1717). Es va produir una divisió entre els caps de Dagbon i un dels cap, Kpatin Lana Ziblim, fill de Naa Andani I, va convidar al rei [[aixanti]] a atacar a Naa Gariba. Aquest, abandonat per tots els caps de Dagbon occidental, fou capturat per l'exèrcit aixanti; a la tornada a [[Kumasi]] amb el seu presoner un grup de notables (''nahibi'') dirigits per Nasalan Ziblim, es va presentar a l'exèrcit aixanti a Yeji i va demanar l'alliberament del rei Naa Gariba; això fou concedit però a canvi Dagbon hauria d'entregar esclaus, ramats i teles a manera de tribut anual. Aquest pagament va continuar, cada vegada més irregularment, fins a la decadència del [[regne Aixanti]] el 1874. Com a part de l'acord per l'alliberament de Naa Gariba, un delegat aixanti quedaria estacionat a Yendi, la capital de Dagbon. Això va comportar aviat l'establiment de una branca de mosqueters a l'exèrcit dagbon. Els mosqueters, Kambonse, va incrementar la capacitat militar del regne.
Durant el regnat de Ya Naa Suman Zoli (1778-1799), Yelizoli Lana Lagfu va esdevenir molt poderós i temut per seus iguals; va ajudar al seu oncle (germà de la seva mare) Mion Lana Yakubu en la presa del poder a Yani (a Yendi). Yelizoli Lana Lagfu i Naa Yakubu van organitzar les seves forces i van llançar un atac sorpresa contra Ya Naa Suman Zoli, derrotant al seu exèrcit i matant al rei (1799).<ref> A la mort del rei o ''Ya Naa'' tots els caps principals i de segona classe eren oficialment informats per la família i havien de viatjar a Yendi per fer determinats ritus com disparar els mosquets pels caps dels soldats, visitar la tomba del rei; presentació dels elements d'enterrament a la família, etc... La presentació dels elements d'enterrament es feia pels tres caps o reis, el ''Karaga Naa'', el ''Savelugu Lana'' i el ''Mion Lana'' que ocupaven les pells de les portes de Yani, constituïa el preliminar per la vacant de les pells de Yani; els caps després tenien opció a retornar al seu domini o restar a Yendi fins a acabar els ritus funeraris i la selecció del nou Ya Naa; l'excepció a la norma era que els caps de Kumbun (el ''Kumbun Naa'') i de Gushie (el ''Gushie Naa'') no podien entrar a Yendi fins que el comitè de selecció havia escollit el ''Ya Naa'' successor</ref> Mion Lana Yakubu va pujar a les pells de Yani <ref>l'empellament del ''Ya Naa'' es feia al capvespre; el elegit arribava a la sala del Katin Duu on era adornat amb les insígnies reials, incloent una bata i una gorra pertanyent al fundador Tohadzie, perles, carbasses, una gran carabassa, i un conjunt de llances. Després s'asseia tres vegades al tamboret real, el ''Gbolon''. A la matinada el Ya Naa era portat a Zohe, en una acolorida processó enmig de tambors i balls, a la casa del ''Zohe Naa'', on passava els primers dies del seu regnat. El ''Ya Naa'' també es quedava a la casa de Mbadugu durant un parell de dies.</ref> sota el nom de Ya Naa Yakubu I i va governar fins a la seva mort el 1839. Ya Naa Yakubu I fou el pare de Naa Abdulai (Abudu) i Naa Andani, els fundadors respectivament de les branques ''Abudu Yili'' i ''Andani Yili'' de la dinastia.
Línia 19:
==Penetració europea==
En el regnat de Ya Naa Andani II els europeus van començar a penetrar al país portant banderes, tractats i promeses de protecció a les que Naa Andani II es va resistir, en concret als alemanys. El [[4 de desembre]] de [[1886]] un exèrcit de 7000 dagbons armat d'arcs i fletxes es va enfrontar amb l'exèrcit alemany amb fusells a [[batalla d'Adibo|Adibo]], prop de Yendi. Tot i le valentia dels guerrers dagbons, els alemanys van aconseguir (o almenys es van atribuir) la victòria però a causa de les moltes baixes es van haver de retirar sense aconseguir res.
Ya Naa Andani II, abans de morir, va recomanar que a la seva mort pugés a les pells Karaga Naa Alasani, fill de Naa Abdulai (Abudu) I, mentre el seu propi fill gran Tugu Naa Yiri esdevindria rei de Karaga, i hereu presumpte. Això va establir un sistema no escrit d'alternança. Però a la mort de Ya Naa Andani II, la lluita pel poder va esclatar altre cop: Karaga Naa Alasani no va aconseguir anar a Yendi on si que va arribar el fill de Ya Naa Andani II per vetllar al mort; segons la tradició a la mort del rei tots els caps de divisió havien d'anar a Yendi i oferir el condol a la família, excepte el Gushie Naa; després de l'enterrament els caps podien escollir entre restar a Yendi durant els ritus següents o tornar als seus respectius cacicats. Quan Karaga Naa Alasani no va arribar a la vetlla de Ya Naa Andani II, el seu fill ho va considerar ofensiu i quan Karaga Naa Alasani va arribar durant els ritus funeraris finals, el seu condol fou refusat i Karaga Naa Alasani va haver d'abandonar Yendi. Després del funeral i contra la darrera voluntat de Ya Naa Andani II, fou pujat a les pells Yoo Naa Darimani (a.k.a. Kukra Adjei) que era fill de Naa Yakubu I.
El regnat de Ya Naa Darimani (Kukra Adjei) fou efímer, va durar només set setmanes. Aprofitant la disputa que va seguir al funeral de Naa Andani II i la pujada de Ya Naa Darimani, el príncep Korli Naa Bukari Narkaw va anar a Sansanne Mango, al [[Togo Alemany]], i va convidar als alemanys a atacar Yendi. Els alemanys que encara recordaven el seu fracàs després de la [[batalla d'Adibo]], van veure una bona oportunitat per dominar Dagbon i dirigits per Rigler van envair el regne, trobant als senyors de Dagbon occidental que tornaven de la coronació de Naa Darimani, a la població de Sang; els van atacar i van matar a Tugu Naa Yiri que havia estat declarat ''Ya Naa'' hereu. Ya Naa Darimani (Kukra Adjei) va abdicar i va fugir de Yendi. Els alemanys van ajudar a pujar a les pells a Karaga Naa Alasani com a nou rei.
Després de pujar al poder Ya Naa Alasani va pujar a les pells de Karaga al seu oncle Korli Naa Bukari Narkaw i al seu propi germà Kalim al regne de Mion, (destituint a Mion Lana Salifu) i al seu oncle Bukari a Savelugu. Quan Yo Naa Bukari va morir als inicis de 1900, Ya Naa Alassani va nomenar per Savelugu al seu propi germà Mahama. Aquest nomenaments eren importants, ja que en aquest moment no hi havia cap Andani Yili que pogués aspirar al tron. A la pujada al poder de Ya Naa Alasani, el Dagbon o Dagomba, fins aleshores pràcticament en la seva totalitat dins a la zona neutral de Dagomba acordada entre Alemanya i Gran Bretanya, va quedar partit entre el Dagbon del [[Togo Alemany]] i el Dagbon de la [[Costa d'Or Britànica]], ja que el [[14 de novembre]] de [[1899]] Alemanya i la Gran Bretanya van signar un acord de límits entre la [[Costa d'Or]] i el [[Togo Alemany]]. El Dagbon occidental va quedar en mans dels britànics, i anava des de Mion (Sambu) a Tamale. Mentre Yendi, Mion (Sambu) i tota la regió oriental quedava dins el Togo Alemany. Aquesta divisió va crear un conflicte entre el rei Ya Naa Alasani (en territori alemany) i el seu oncle Naa Bukari Narkaw de Karaga (en territori britànic).
Línia 33:
El 1914-1915 els britànics es van apoderar del Togo Alemany entrant a Yendi (sense trobar gaire resistència) abans de finals de 1914. Ya Naa Alasani va morir el [[17 de gener]] de [[1917]]. Els britànics van decidir esperar al final de la guerra per portar a les pells a un nou rei i el ''Gbon Lana'' de Ya Naa Alasani, Mion Lana Abdulai, va assolir la regència. El 1920, després de tots els tractats de pau, els britànics van consentir la reunificació de Dagbon i pujar a les pells a Ya Naa Abdulai II. El [[20 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat dels Territoris del Nord, capità C.H. Armitage va convidar a 35 caps dagbons a Tamale per elegir un nou ''Ya Naa''. Es van presentar candidats Mion Lana Abdulai, fill de Ya Naa Alasani, que ja servia com a Ya Naa (hereu) de facto feia prop de 4 anys; Ya Naa Bukari, fill de Ya Naa Andani II, que era vell, cec i estava parcialment paralitzat; Karaga Naa Ziblim, rebesnét de Ya Naa Yakubu, encara que ocupava una porta de Yani no era elegible; el ''Mion Lana'' Abdulai (rei del Mion britànic), fou designat per influència de Karaga Naa Bukari Narkaw, si bé la designació fou disputat per caps i ancians del Dagbon alemany; quan el [[22 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat va preguntar si havien arribar a una decisió, seguint les instruccions d'Armitage, els caps van informar que elegien a Ya Naa Bukari però com que aquest no es podia traslladar des de Savelugu a Yendi per la seva edat i salut, va abdicar en favor de Mion Lana Abdulai (que havia estat Gbon Lana de Ya Naa Alasani) que va agafar el nom de Ya Naa Abdulai II. Aquest va nomenar ''Mion Lana'' Abdulai al regne vacant de Mion. Aquesta elecció trencava en les formes la costum i tradició dagbon.
Els britànics van intentar recuperar la confiança dels caps amb el rei especialment els caps occidentals que no havien pogut contactar amb Yendi durant 20 anys. Però van seguir designant els caps i reietons locals en favor de caps de l'antiga part britànica per temor que el rei no els nomenés en castig per la seva actitud abans de 1920; com a exemple, quan Ya Naa Bukari va morir el 1921, els britànics van imposar com a successor a Savelugu a Bamvim Lana Abdulai, un cap fidel. Els britànics a més es reservaven l'aprovació de cada nomenament i podien destituir a qualsevol cap que després d'un temps de prova no fos satisfactori pels britànics.
El [[1930]] es va fer una Conferència de Dagbon, oberta el [[24 de novembre]], a fi i efecte d'instituir el "govern indirecte"; la conferència va establir una detallada història del país i va fixar els límits; va detallar els cacicats, les seves classes, i el seu ordre de precedència; també va establir el consell d'ancians de Yendi i el Consell d'Estat Dagbon. Es va regular la successió i es va decidir que només els caps que ocupaven les pells de Mion, Karaga i Savelugu eren elegibles per les pells de Yani (a Yendi). Els néts de rei foren exclosos de la successió. Per la selecció del rei es va establir un comitè format pel ''Kuga Naa'', ''Tugri Nam'', ''Gushie Naa'' i ''Gomli''; tots els nomenaments de cap havien de ser fets pel rei i que cap rei podia ser privat de ser-ho excepte per la mort. També es va preveure una ''Dagbon Native Authority''. La ''Dagbon Native Authority'' formada pel rei i el seu consell. Tretze ''Native Authorities'' subordinades (amb diversos cacicats i els seus ancians) foren instituïts; les ''Native Authorities'' tenien el deure de mantenir l'ordre, i el deure d'arrestar i imposar penes de presó i multes. Amb aquests poders el càrrec de ''Ya Naa'', els prínceps de Dagbon obtenien un ofici lucratiu, ja que a part de les funcions policials, administratives i judicials, podrien tenir el seu propi exèrcit i cobrarien un sou que sortiria de les taxes i impostos imposats de manera directa als súbdits.
Línia 41:
El 1947 va morir Karaga Naa Ziblim. Ya Naa Mahama II va nomenar al seu fill aleshores Sagnarigu Naa Andani, com a rei de Karaga entre protestes dels ciutadans de Karaga i dels ancians de Yendi. En la confusió del moment Sunson Naa Adam, germà petit de Karaga Naa Ziblim va desafiar al rei i va anar a Karaga per pujar a la pell abans que Naa Andani. Banvim Lana Abdulai, que havia estat designat pel cacicat de Sagnarigu, també es va moure per ocupar les pells de Sagnarigu, deixant així a Naa Andani sense les pells. El Cap Comissionat va intervenir en aquest moment i va suspendre la pujada a les pells de Karaga. El [[6 de febrer]] de [[1948]] el rei Ya Naa Mahama II va morir quan tenia uns 80 anys. Després de la seva mort el ''Dagbon State Council'' es va reunir el ''12 de maig'' de ''1948'' presidit pel ''Gbon Lana'' de Ya Naa Mahama II, i per unanimitat es va decidir per unanimitat el canvi del comitè de selecció que en endavant estaria format pels caps divisionals i ancians de Yendi. Els caps eren: Gushie Naa, Yelzoli Lana, Nanton Naa, Gulkpe Naa, Sunson Naa, Tolon Naa i Kumbun Naa; i els ancians eren el Kuga Naa, Zohe Naa, Tugri Nam i Gagbindana. La selecció del rei seria per vot secret sent elegit qui obtengués la majoria dels vots.
Després del funeral quatre caps van presentar candidatura: Yo Naa Mahamuru i Ya Naa Mahama II Gbon Lana Andani de la branca Andani Yili, i Sunson Naa Adam i Mion Lana Mahama de la branca Abudu Yili. El regent de Ya Naa Mahama II, Gbon Lana Andani, estava entre les pells de Sagnarigu i Karaga. Sunson Naa Adam també havia usurpat el regne de Karaga tot i que era un nét. Aquestos dos darrers candidats no havien ocupat oficialment la pell de la porta de Karaga. Mion Lana Mahama era el germà petit de Ya Naa Abdulai II i fou portat a les pells com a Mion Lana després de la mort del fill de Ya Naa Abdulai, Mion Lana Alhassan. Mion Lana Mahama fou l'escollit i pujat a les pells sota el nom de Ya Naa Mahama III, però la selecció la va fer l'antic comitè de selecció i no pel nou. A la tardor va morir el rei Ya Naa Mahama III El 12 de desembre de 1953 el Dagbon State Council va acordar per unanimitat que Gbon Lana Abdulai tindria dret a aspirar a la reialessa, esmenant així la constitució i permetent que el regnant ''Gbon Lana'' en exercici pogués optar a ser rei, el que apujava el nombre de possibles aspirants de ple dret a quatre (els reis de les tres portes de Yani i el ''Gbon Lana'').
El [[19 de març]] de [[1954]] el comitè de selecció es va reunir a Yendi; els candidats eren Mion Lana Andani, Yo Naa Mahamuru, Karaga Naa Adam i Gbon Lana Abdulai, els dos primers de l{{'}}''Andani Yili''; Karaga Naa Adam com a nét, no podia aspirar efectivament; el Gbon Lana Abdulai no exercia en aquest moment cap cacicat. Mion Lana Andani va tenir 2 vots i Gbon Lana Abdulai en va tenir 9 (els altres cap). Gbon Lana Abdulai fou elegit amb el nom de Ya Naa Abdulai III (1954-1967)
Línia 57:
*Abdulai III 1953-1967 (branca Abudu Yili – 14 anys)
Com es pot veure, des de 1899, en un període de 54 anys, els ''Andani Yili'' només havien estat al poder 10 anys i durant la resta els ''Abudu Yili'' van governar Dagbon i van pujar a les pells gairebé tots els caps importants i reis vassalls dels regne. Com que els caps afavorien als ''Abudu Yili'', el comitè de selecció que n'era un reflex, havia escollit a un membre d'aquesta branca. Els dos caps dels Andani Yili, Yo Naa Mahamuru i Mion Lana Andani, no havien arribat a les portes de Yani; el primer, de Savelugu, tenia uns 80 anys i no calia esperar que visqués molts més anys; Mion Lana Andani tenia uns 50 anys i Ya Naa Abdulai III en canvi estava en la vintena i es podia esperar que sobreviviuria doncs als caps de Sevelugu i Mion; per tant era urgent pels ''Andani Yili'' pujar a les pells de les portes de Yani. El govern del CPP necessitava suport als territoris del Nord, ja que el partit majoritaria a aquesta zona havia estat el ''Northern Peaples Party'' (N.P.P.) que era majoritaria a les àrees Dagbon i tenia el suport del rei. El CCP va nomenar un comitè dirigit per l'advocat S.D. Opoku Afari que va donar la raó als apel·lants, però al gabinet el informe fou capgirat, ja que en cas de deposar al rei es podien produir disturbis; alguns dirigents del NPP com el cap a Dagbon, Yakubu Tali-Tolon Naa, i el diputat per Savelugu, Salifi Yakubu, s'havien passat al CCP i aquesta decisió va provocar que molts caps dagbons, entre els quals el mateix rei, es van passar en bloc al CCP. Els apel·lants foren convocats a [[Accra]] el [[17 de juny]] de [[1960]] i convençuts que havien de desistir pel bé de [[Ghana]]. Però com que Mion Lana Andani al·legava que si ell moria tots els seus fills quedaven exclosos de la successió, el govern el va compensar en la declaració de [[25 d'agost]] de [[1960]] per la qual la reialessa s'alternaria en endavant entre les branques Andani i Abudu (''Legislative Instrument 59'') i els elegibles serien: els fills del difunt rei o de l'anterior ocupant una de les pells de les portes de Karaga, Savelugu i Mion; a la mort de Ya Naa Abdulai III el següent rei seria Mion Lana Andani dels Andani Yili i si aquest ja havia mort seria un membre de la branca i en aquest cas els seus fills quedaven habilitats per compensar la possible injusticia comesa amb el pare amb el mateix rang que si fossin fills del rei; i que en tot moment les tres portes serien ocupades per les dues branques amb un mínim d'una porta i un màxim de do; quan dos candidats d'una família fossin candidats a ser reis a Yendi, el més antic ocupant de les pells d'una porta seria nomenat. La llei 59 fou una victòria pels ''Andani Yili'' i vista com un entrebanc pels ''Abudu Yili'' especialment perquè reconeixia que Mion Lana Andani havia d'haver estat el legítim successor de Naa Mahama III.
Quan [[Kwame Nkrumah]] (del ''Convention Peoples Party'') fou enderrocat per un cop d'estat militar el [[24 de febrer]] de [[1966]], els Abudu Yili van veure una oportunitat per revocar la llei 59 i van fer ''lobby'' al govern del ''National Libration Council'' (NLC). El [[25 de maig]] de [[1967]] el ''Dagbon State Council'' va demanar la revocació al NLC però el rei Ya Naa Abdulai III va morir abans de cap decisió, el [[14 de setembre]] de [[1967]]; el seu fill Mahamadu de 19 anys i estudiant, seguiria després la lluita per la revocació de la llei 59.
El [[21 d'octubre]] de [[1967]] el ''Dagbon State Council'' va començar el funeral Ya Naa Abdulai III. El Gbon Lana Mahamadu va anunciar que volia posposar el finals dels ritus funeraris del seu pare fins a obtenir resposta a la petició de revocació i va encarregar el funeral a Karaga Naa Adam. Mion Lana Andani s'hi oposava i reclamava que li corresponia per tradició ser el responsable del funeral, i que els volia fer ràpids per després ser pujat a les pells conforme a la llei 59. El govern del NLC va reenviar la petició de revocació del ''Dagbon State Council'' a la Camra de Caps que va rebutjar la pujada a les pells de Mion Lana Andani. Membres de la Cambra de Caps incloent el ''Nayiri'' de [[Mamprugu]] i el ''Yebunwura'' de [[Gonja]] van al·legar que la llei 59 era la fórmula idònia per a resoldre el conflicte successori però els arguments foren enfrontats als que consideraven que la llei 59 havia estat obra de J. H. Allassani i el govern de Nkrumah i el C.P.P. i que la llei violava de manera seriosa la costum i les tradicions de Dagbon, i van retornar la decisió al govern. Més polítics van entrar en la disputa entre els quals B. A. Yakubu, membre del N.L.C. i subcomissionat de Policia, i Ibrahim Mahama, un commissionat del govern del N.L.C. B.A. Yakubu procedia de Gushiegu i era fill del Gushie Naa; el seu germà havia estat nomenat cap de Gushiegu per Ya Naa Abdulai III i el seu pare ho havia estat també per la branca ''Abudu Yili''; era considerat un simpatitzant dels Abudu. Mahama, líder de la ''Northern Youth Association'', afavoria per la seva banda als ''Andani Yili''. El govern del NLC va publicar la llei 596 que revocava la llei 59, però seguidament per decret 281 va restablir la llei 59. Es va crear llavors una comissió que va recomanar la revocació i finalment el [[15 d'octubre]] de [[1968]] el NLC va revocar la llei 59 en virtud del decret 296 exigint que l'elecció de rei es fes d'acord amb el costum i la constitució.
Dels tres ocupants de les portes de Yani només Mion Lana Andani estava qualificat, ja que Karaga Naa Adam i Yo Naa (Savelugu Naa) Abdulai eren ambdós néts (''yanse'') i per tant no elegibles. La lluita doncs es centrava entre Mion Lana Andani i Gbon Lana Mahamadu, que ara era elegible (per la revocació de la llei 59). Mion Lana va tenir el suport dels tradicionals "''kingmakers''" de Kuga Naa, Tugri Nam, Gomli i Kpati Naa, mentre Gbon Lana Mahamadu tenia el suport del comitè de selecció modern. Així cada comitè va elegir al seu candidat. Per evitar un xoc entre les dues branques es va haver d'enviar una guàrdia armada a Yendi. L'endemà Radio Ghana anunciava per sorpresa que Mion Lana Andani havia estat escollit i havia estat pujat a les pells; sembla que Ibrahim Mahama, aleshores commissionat d'Informació, va utilitzar el seu càrrec per presentar com a fet consumat l'ascens de Mion Lana Andani amb el nom de Ya Naa Andani III (1968-1969). El oficial administratriu del districte J. E. Nsaful va fer una investigació i va decidir reconèixer el nomenament de Mion Lana Andani com a vàlid. Ara foren els Abudu Yili els que van començar protestes. El [[24 de novembre]] de [[1968]] van presentar una petició al NLC contra la pujada a les pells d'Andani III. El NLC va nomenar un comitè de tres membres (''Mate Kole Committee'', presidit per Nene Azzu Mate Kole amb Nana Obiri Yeboah i Jatoe Kaleo) el [[14 de desembre]] de [[1968]], començant les sessiones el [[17 de desembre]] de [[1968]] a Tamale havent de determinar: la manera de nominar i elegir un ''Ya Naa''; si Andani III fou pròpiament elegit i pujat a les pells; si la seva instal·lació fou influïda per la presència de policies i militars o pel oficial del districte de Yendi.
Línia 67:
Mentre el Comité treballava va morir Ya Naa Andani III el [[14 de març]] de [[1969]] als 70 anys, després de 4 mesos. El comitè va acabar el seu informe l'agost de 1969. Entre les dues dates el general J.A. Ankrah va dimitir com a president del N.L.C. i Ibrahim Mahama va cessar com a Commissionat d'Informació. El brigadier A.A. Afrifa fou el nou president del N.L.C., i va anunciar plans per retornar al govern civil, aixecant la prohibició als partits polítics. A Dagbon els partits estaven alineats amb els caps; els ''Abudu Yili'' votaven pel ''Progress Party'' (P.P.) de [[Kofi Busia|Kofi A. Busia]], mentre els ''Andani Yili'' votaven per la ''National Alliance of Liberals'' (N.A.L.) de K.A. Gbedemah. Ibrahim Mahama fou el candidate del N.A.L. a Tamale. El NAL va obtenir el 49% dels vots i 4 de set escons a Dagbon (els altres tres foren pel PP). El [[3 de setembre]] de [[1969]] K. A. Busia va esdevenir primer ministre de Ghana; l'endemà el PP va fer públic el resultat del Comitè: Ya Naa Andani III fou elegit contra la costum dagbon i la seva pujada a les pells era totalment nul·la; es recomanava elegir i pujar a les pells al més aviat possible a Gbon Lana Mahamadu. També es deia que el ''District Administrative Officer'' de Yendi havia interferit en el procés de selecció i que les autoritats del districte i la regió s'havien excedit afavorint a Ya Naa Andani. El [[7 de setembre]] de [[1969]] els ''Andani Yili'' van enviar una protesta i van declarar que l'elecció d'una persona seleccionada que havia pujat a les pells i mort com a rei era irrevocable. Però el govern estava prenent mesures per pujar a les pells a Gbon Lana Mahamadu i exigia als ''Andani Yili'' d'evacuar el palau de Gbewaa;<ref> la sala principal del palau era la Zon Titali i la Katin Duu era la sala on el rei seleccionava els regals i els seus elements o regalia </ref> el [[9 de setembre]] de [[1960]] les forces de seguretat van disparar contra els membres dels Andani Yili que romanien al palau matant a 23 persones (algunes dones i nens) i ferint a més de 40; 700 persones foren arrestades i moltes armes confiscades. Poc després Ya Naa Mahamadu Abdulai era pujat a les pells com Ya Naa Mahama IV.
El nou cap va nomenar a B. A. Yakubu com a cap del cacicat vacant de Gushiegu on el cap local Gushie Naa (germà de Yakubu) havia mort feia algun temps. Per la vacant de Mion va nomenar al seu propi oncle Sang Lana. Ya Naa Mahamadu va ser membre del Consell d'Estat de Ghana el setembre de 1969 i el maig de 1970 fou elegit president de la ''Northern Region House of Chiefs''. El [[13 de febrer]] de [[1972]] el govern de Busia fou enderrocat en un cop d'estat pel General I. K. Acheampong que va formar el ''National Redemption Council'' (NRC).
El [[26 de febrer]] de [[1972]] els ''Andani Yili'' van enviar una petició al govern militar per formar una comissió d'enquesta per resoldre la disputa del poder a Yendi. Es va crear el ''Ollenu Committee of Inquiry'' dirigit pel jutge Nii Amaa Ollennu amb Sir Tsibu Darki IX, Nana Atakora Amaniampong II i Togbe Adja Tekpor VI com a membres. Havia de dictaminar sobre el procediment per nominar, seleccionar i pujar a les pells al rei; sobre les circumstàncies de l'abrogació de la llei 59; sobre l'anul·lació del regnat de Ya Naa Andani III; i sobre la legalitat de la nominació, selecció i pujada a les pells de Ya Naa Mahama IV (Mahamadu). Aquest comitè va declarar tot el contrari que el ''Mate Kole Committee'' (Andani III fou elegit legalment i per tant no es podia anul·lar el regnat i en canvi el nomenament i pujada a les pells de Ya Naa Mahama IV fou contrari a la llei i declarat nul). A més va dictaminar que com que cap membre dels Andani Yili ocupava una de les portes de Yani, Gbon Lana Yakubu Andani havia de ser pujat a les pells.
El [[31 de maig]] de [[1974]] Gbon Lana Yakubu Andani (''Kampakuya Naa'' o regent) ascendia a les pells com a Ya Naa Yakubu II. El [[5 de juliol]] de [[1978]] el general Acheampong fou enderrocat en un cop d'estat dirigit pel tinent general F. W. K. Akuffo. Uns mesos després, el 9 de maig de 1979, els ''Abudu Yili'' presentaven una petició al govern del ''Supreme Military Council''. El govern va garantir el dret dels ''Abudu Yili'' d'apel·lar les decisions del Ollennu Committee of Inquiry. El [[4 de juny]] de [[1979]] el tinent general F. W. K. Akuffo fou enderrocat per un cop d'estat d'estat del tinent d'aviació [[Jerry Rawlings]]. Rawlings va visitar Yendi i va celebrar una reunió a la que van assistir tant el rei Ya Naa Yakubu II com el deposat Ya Naa Mahama IV aconseguint que ambdós es donessin les mans i aconsellent-los que oblidessin les seves diferències.
El [[24 de setembre]] de [[1979]] es va iniciar el govern del ''People’s National Party'' (PNP) dirigit per [[Hilla Limann]]. El 1981 els ''Abudu Yili'' van guanyar el dret d'apel·lació a les decisions del ''Ollennu Committee'' i van guanyar l'apel·lació a la cort d'Apel·lacions de Ghana. El govern de Liman, del P.N.P., fou expulsat en un cop d'estat el [[31 de desembre]] de [[1981]] dirigit per Jerry Rawlings que va formar el ''Provisional National Defence Council'' (P.N.D.C.). El cas de Yendi però, va seguir als tribunals. La Cort d'apel·lació va decidir que l'elecció l'havia de fer el comitè format el 1948; que la selecció de Ya Naa Mahama IV (Mahamadu Abdulai) fou vàlida i legal; que la selecció de Ya Naa Andani III fou il·legal i la seva pujada a les pells nul·la i el seu regnat quedava anul·lat; que Ya Naa Yakubu II (Yakubu Andani) no podia haver estat seleccionat i elegit, ja que el seu pare mai fou un rei legítim; la destitució de Ya Naa Mahama IV (Mahamadu Abdulai) determinanada pel comitè Ollenu, era derogada.
Els ''Andani Yili'' van apel·lar a la cort d'Apel·lacions de la cort suprema de Ghana el [[25 de febrer]] de [[1985]]. El [[17 de desembre]] de [[1986]] la cort suprema va fallar a favor dels ''Andani Yili'' revocant la sentència de la cort d'apel·lació. La decisió de la Cort Suprema posava final a la disputa. El [[21 de desembre]] de 1986 Ya Naa Yakubu II va retornar a Tamale i d'alli a Yendi on fou rebut pels seus simpatitzants; l'ex rei Ya Naa Mahamadu també va tornar a Tamale però va haver de posposar el retorn a Yendi a causa d'enfrontaments entre gent dels ''Abudu Yili'' i dels ''Andani Yili'', que van causar sis morts i molts més ferits. Ya Naa Mahamadu va tornar a Yendi per sorpresa el 3 de gener de 1987 i va viure a Yendi com a ''Bolin Lana'' fins a la seva mort.
Ya Naa Yakubu II va governar Dagbon fins al [[27 de març]] del [[2002]] quan els Abudu Yili van atacar el palau de Gbewa a Yendi i el van matar junt amb 30 parents i servidors. El cap i una mà del rei foren tallades pel que no podia ser enterrat, però finalment foren retornades el 2006 quan les dues branques es van posar d'acord en la successió. L'abril de 2006 Abdulai Andani va ser nomenat regent (Kampakuya Naa Abdulai Yakubu Andani). His successor is Yaa-Naa Abdulai Yakubu. El 29 de maig de 2001 la cort d'Accra va absoldre a 15 acusats dels fets del 2002 el que va provocar diverses protestes violentes en el país dagbon.
==Reis (Naa)==
| |||