Dammam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
El [[1842]] Abd Allah al-Khalifa fou enderrocat pel seu nebot Muhammad; aquest fou assetjat a Dammam per un exèrcit saudita i una flota de Bahrein lleial al deposat. [[Faisal ibn Turki]] al-Saud va ocupar Dammam el [[1844]], sense que fos retornada a Bishr ibn Rahma ibn Djahir que s'havia aliat als saudites esperant recuperar Dammam. El [[1852]] els Al-Saud, en guerra contra Muhammad Al-Khalifa, van instal·lar a Dammam al fill d'Abd Allah al-Khalifa; aquest va tractar d'ocupar Bahrain i els britànics van demanar als Al-Saud d'expulsar a Ibn Abd Allah, cosa que no es va produir; llavors el britànics van bombardejar la ciutat i la van ocupar el [[1861]], per després evacuar-la. El [[1866]] els britànics van tornar a la ciutat per destruir el fortí (en revenja per un incident naval davant [[Sur]], a [[Oman]]), però foren rebutjats per la guarnició. El [[1871]] els otomans van ocupar la ciutat, així com la major part de l'Aràbia oriental. Sota els otomans la ciutat i la fortalesa van quedar en ruïnes i va esdevenir un poblet de pescadors sense importància, habitat principalment pels Banu Hadjir.
 
El [[1906]] era un lloc en ruïnes segons Lorimer. El [[1913]] el territori oriental va passar a [[Abd al-Aziz al-Saud]]. Els Dawasir del clan al-Hasan de la tribu al-Dawasir, i famílies dels Hewila, van formar la ciutat el [[1923]]; aquestes famílies, a causa de les represàlies dels anglesos per alguns incidents amb els xiïtes de Bahrain, van emigrar aquest any des de les illes dirigides pel xeic Ahmed ibn Adb Allah ibn Hassan al-Dowsary, hi van rebre terres a Dammam del rei Abd al-Aziz. Anys després un germà del xeic es va establir a Khobar (o al-Khobar) que llavors estava deshabitada.
 
El [[1938]] prop de la vila, petit poblet pescador, la California Standard Oil Company (després Arabian American Oil Company), va trobar petroli (a l'illa al-Zahran, després Dhahran). El [[1946]] es va decidir fundar un port modern d'aigua fonda a la vila, i construir una estació de tren fins a [[Riad]]. El port fou inaugurat el [[1950]] i després es va engrandir. El [[1953]] fou declarada capital de la província Oriental al lloc d'al-Hufuf (a l'oasi d'[[al-Hasa]] o [[al-Ahsa]]). La vila vella es va destruir el [[1957]] per a construir un port menor per embarcacions petites. La ciutat va créixer considerablement igual que Khobar i Dammam va arribar a 30000 habitants el [[1960]]; modernament les dues ciutats, que no han parat de créixer, es van quasi ajuntar, i també amb Dahran, i van formar l'Àrea Metropolitana de Dammam, amb rang de municipalitat única.