Daniel I de Moscou: diferència entre les revisions

Des que era un nen, el Principat de Moscou havia estat governat pels ''tiuns'' (que eren servents privilegiats dels ''kniazi'' o [[boiar]]s), nomenats pel gran príncep de Vladímir i [[Tver]], [[Iaroslav Iaroslàvitx]], oncle patern de l'oncle de Daniel I. Això passava perquè des de [[1248]] Moscou tornava a ser del gran Principat de Vladímir. Anys abans, s'havia fet independent pel gran auge que va experimentar a conseqüència de la invasió de [[Mongòlia]] al sud del principat.

En aquells anys, hi havia una gran pugna pel poder absolut del territori rus entre els germans de Daniel, Demetri Pereiaslavski (governador de Vladímir) i [[Andrei de Gorodets|Andrei Gorodetski]] (governador de [[Nóvgorod]]). Daniel I, els primers anys, donà suport un temps a l'un, un temps a l'altre, alternant-los. Això succeí fins al [[1293]], any en què els tàrtars enviats per Andrei a [[Rússia]] arruïnaren Moscou. A partir d'aquell any, inicià una política d'aliances amb Demetri i el seu fill, Joan. A la mort del gran príncep de Vladímir el [[1294]], Daniel encapçalà la lluita contra Andrei Gorodetz. Allò va ser l'inici de l'auge del Principat de Moscou quant a influència política i territori, i també amb la conquesta de la terra fèrtil de [[Kolomna]] el [[1300]].

Dos anys després, any en què el príncep de [[Pereiàslav]] [[Ivan Dmítrievitx]] morí, seguint el seu testament, Daniel va fer de Pereiaslavl part del territori del Principat de Moscou, augmentant-ne així l'extensió. Andrei, el seu germà, però, intentà arrabassar-li l'herència del territori de Pereslav amb l'ajuda del [[khan]] mongol. Mentrestant, Daniel morí el [[4 de març|4]] o el [[5 de març]] de [[1303]].