Daraawiish: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Els territoris comprengueren les parts de la [[Somàlia Britànica]] dominades per Maxamed entre [[1898]] i [[1904]]. El seu moviment fou reconegut de fet com estat ('''Estat dels Dervixos''') el [[1905]] amb domini sobre un territori de la [[Somàlia Italiana]] entre els sultanats d'[[Sultanat d'Obbia|Obbia]] i [[Sultanat de Majertin|Majertin]] i després del [[1909]] tot l'interior de la Somàlia Britànica. El seu estat va estar basat en els dervixos (daraawiish).
Els daraawish poden ser considerats un estat perquè van reunir-ne les característiques: un territori, una població i un govern sobirà. Però mai va poder superar les estructures de clan que dominaven als somalis. L'islam va servir de cobertura ideològica al moviment, ja que un [[dervix]] era un creient musulmà que feia vot de pobresa i austeritat al servei d'[[Al·là]] i la seva comunitat.
La direcció del moviment correspongué al cap religiós, Sayid Maxamed conegut com "el Mul·là" (després despectivament ''Mad Mullah''). El moviment tot i que emparentat amb l'anterior moviment dels dervixos de Sudan, no hi va tenir cap relació orgànica. La història del moviment és bàsicament la història de Maxamed.
Línia 11:
La seva ideologia era etno-confessional: somalis musulmans de la secta salihiya, contra els cristians i els musulmans de la secta qadiriya. El seu crit de guerra era "Nosaltres els musulmans somalis" doncs l'aspecte confessional predominava sobre l'ètnic. Realment la part més important del moviment era la defensa dels principis de l'orde salihiya o salihia, escindida de l'orde ahmadiya fundada per Ahmad ben Idris Al-Faasi (1760-18-37) a [[la Meca]].
En conjunt doncs fou un moviment religiós que va poder atreure part de la població pels seus elements anti colonials.
Sorprèn que Maxamed pogués dirigir el moviment i controlar territoris durant uns vint anys com a cap d'un petita secta, tot i que mai va guanyar cap batalla rellevant. Això fou degut primer a la capacitat organitzativa del moviment i doncs ben segur a l'aportació dels homes de l'entorn del [[mul·là]]; amb pocs medis econòmics va poder comprar armes, mantenir l'exèrcit i reorganitzar-se una vegada i una altra després de cada derrota, arribant a construir fortaleses que no estaven a l'abast de molts estats.
| |||