Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials: diferència entre les revisions

{{MI|data=novembre de 2016}}

{{Infotaula esdeveniment}}

[[Fitxer:36cine capitol.jpg|miniatura|Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI.]]

El protagonisme de les organitzacions obreres en la desfeta de les aspiracions militars, farà que a partir de llavors es dugui a terme una profunda transformació social i econòmica liderada per treballadors i camperols de les respectives fàbriques i camps de conreu. Aquestes organitzacions tindran el poder que òrgans institucionals van perdre amb l’aixecament de l’exèrcit, ja que controlaven armes i gestionaven, per mitjà de la col·lectivització, gran quantitat de centres de producció. És en aquest context quan la Generalitat constituirà el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que coordinarà els diferents Comitès de Milícies Antifeixistes (un a cada poble de Catalunya) per tal de defensar la República. En aquests comitès hi formaven part la CNT-FAI ([[Confederació Nacional del Treball]] - [[Federació Anarquista Ibèrica]]), [[Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya]], POUM ([[Partit Obrer d'Unificació Marxista]]), [[PSUC]], [[Acció Catalana]] i ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]).

 

== Bibliografia ==

* Mayayo i Artal, Andreu. «El conflicte social al camp», a ''Breu Història de la guerra civil a Catalunya''. Barcelona:Edicions 62. 2005. Pàgines 334-350.

* Cerdá y Richart, Baldomero. «Empresas colectivizadas e intervenidas. Su organización, contabilidad y régimen legal». Barcelona:Bosch, Casa Editorial. 1937.