Degà (religió): diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
m neteja i estandardització de codi
Línia 15:
 
== Història ==
Antigament hi havia degans entre els monjos, dels quals es fa esment en la [[Regla de sant Benet|regla de Sant Benet]]: tenien el tercer lloc després del [[Prebost (religió)|prebost]] i de l'abat en els [[Monestir|monestirs.]] Aquests degans van ser proposats després per governar i regir el que els monjos antics anomenaven ''cel·les'' o ''priorats'' i ''obediències'', que depenien dels monestirs, com es practicava en l'ordre [[Orde de Cluny|Cluniacense.]] Havent caigut aleshores les abadies en mans seculars, posaven prebosts i degans en el seu lloc perquè les governessin.
 
A imitació d'aquests degans regulars, van adscriure als canonges el nom de degà en alguns cabildes, a aquell que n'era el cap. Això ha arribat a ser molt comú, de tal manera que s'ha extingit en moltes esglésies el títol de ''prebost'' o s'ha cedit al ''degà.'' També hi havia degans entre els capellans de la pagesia que es deien ''degans rurals'', els quals, d'alguna manera, eren [[Arxiprestat|arxiprestes.]] El seu establiment és antic en les Gaulas, a Anglaterra i a [[Alemanya]] però no era conegut a [[Itàlia]], on els bisbats són molt curts. [[Carles Borromeo|Sant Carlos Borromeo]] els va establir allí. És doncs a ells als qui el [[bisbe]] encaminava els recentment proveïts en beneficis guarits perquè els posessin en possessió.<ref name="dicc">[http://books.google.com/books?pg=PA641&dq=%22diccionario+hist%C3%B3rico%22&id=FAYZTrgkOLgC&hl=es#v=onepage&q&f=false El gran diccionario histórico, Louis Moreri, 1753]</ref>
Línia 25:
* promulgar i tenir les conferències eclesiàstiques a casa d'ells
* aprovar, en cas de necessitat, cada quinze dies sacerdots per confessar
* vetllar pel que passa i esdevé en el seu deganat, tant pel que fa a l'espiritualitat com a la temporalitat de les esglésies.<ref name="dicc">[http://books.google.com/books?pg=PA641&dq=%22diccionario+hist%C3%B3rico%22&id=FAYZTrgkOLgC&hl=es#v=onepage&q&f=false El gran diccionario histórico, Louis Moreri, 1753]</ref>
 
== Altres usos ==
* Aquest nom es donava en un altre temps a aquell que manava deu soldats i després entre els Grecs als [[Algutzir|agutzils]], i d'aquí prové haver anomenat les presons ''decàniques'' o ''deganates'', com es pot llegir en les novel·les de [[Justinià I|Justinià.]] Els bisbes tenien també antigament les seves ''decàniques'' o presons de les quals es fa esment en el [[Concili d'Efes|concili de Efes]] III general i en el de Colònia l'any [[1260]].
* Hi havia també oficials o ministres a l'església grega que es deien ''degans'', establerts per emplaçar els clergues, fer que s'executessin les sentències dels bisbes i tenir cura dels [[Sepultura|enterraments]].
* El nom de degà es va donar també als tiradors d'horòscops, perquè dividien les parts del cel, en tres desenes o desenes parts i assignaven com a president a cada desena un astre o un Déu.
2.774.444

modificacions