Tercera divisió espanyola de futbol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura |
Ampliat. Afegit apartat d'història |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Grupos de la Tercera División Española.png|miniatura|Grups de Tercera Divisió]]
La '''Tercera divisió''' és un torneig de la [[Lliga espanyola de futbol masculina]]. És la quarta categoria per sota de la [[Primera divisió de la lliga espanyola de futbol|primera]], la [[Segona divisió de la lliga espanyola de futbol|segona]] i la [[Segona divisió B de la lliga espanyola de futbol|segona B]] i és la categoria superior a les [[Divisions regionals de futbol d'Espanya|divisions regionals]], com la [[Primera catalana de futbol|Primera Catalana]], la [[Regional Preferent valenciana]] i la [[Primera Regional Preferent mallorquina de futbol|Primera Regional Preferent]] de les [[Illes Balears]].
Va ser creada a la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1929-1930|temporada 1929-30]] i és una categoria no professional. Entre 1929 i 1977, any en què es va crear la Segona B, ocupava el tercer nivell per sota de la [[Segona divisió espanyola de futbol|Segona Divisió]], amb l'excepció d'algunes temporades en què va deixar d'existir. Actualment està estructurada en un grup per cada federació autonòmica, excepte en el cas de la Federació Andalusa i les de les dues ciutats autònomes, que formen dos grups entre les tres entitats: un amb els equips d'Andalusia Oriental i Melilla i un altre amb els de Andalusia Occidental i Ceuta. A final de temporada es disputen promocions d'ascens a nivell nacional pel que manté la consideració d'última categoria nacional de la lliga espanyola.
== Història ==
La Tercera Divisió es va crear la temporada 1929-1930, és a dir, a partir de la segona edició de la Lliga espanyola de futbol masculina. Històricament la Tercera Divisió era la tercera categoria de la lliga espanyola, per sota de la Segona Divisió. A la temporada 1977-1978, amb la creació de la [[Segona divisió B espanyola de futbol|Segona Divisió B]], va passar a ser la quarta categoria de la lliga espanyola.
La seva estructura, així com el nombre de grups i equips participants ha canviat en múltiples ocasions al llarg de la història.
En la seva primera edició, la fase prèvia distribuïa a 33 equips en 8 grups diferents, dels quals van ser campions: Club Gijón, [[Barakaldo Club de Futbol]], Club Atlètico Aurora, [[Club Deportivo Patria Aragón]], [[Club Esportiu Castelló]], Sporting Club Sagunto, [[Cartagena Fútbol Club]] i [[Recreativo de Huelva]]. Ja en la fase eliminatòria, el Castelló es va convertir en el primer campió de la categoria al vèncer per un ajustat 3-2 al Recreativo de Huelva.
Com la resta de categories de la [[lliga espanyola de futbol]], la Tercera Divisió va deixar de disputar-se durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], a partir d'[[1936]]. El [[1939]] van tornar a disputar-se la Primera i Segona Divisió, tot i que la Tercera no va tornar a posar-se en marxa fins a un any després. Després de la temporada 1940-1941, la Tercera Divisió va ser suprimida, quedant reemplaçada per la Primera Categoria Regional. No obstant això, dos anys després, per a la temporada 1943-1944, va ser novament recuperada.
L'última gran reestructuració de la categoria va tenir lloc a la [[Tercera Divisió d'Espanya 1980-1981|temporada 1980-1981]], quan es van crear nous grups i es va començar a fer una distribució autonòmica d'aquests, encara que van ser necessàries diverses campanyes per obtenir l'actual organització. Des que té aquesta nova estructura, la [[Societat Esportiva Tenisca]] de [[Santa Cruz de la Palma]] és l'únic club a [[Espanya]] que ha participat en totes les seves edicions.
=== Evolució del número de grups ===
{| class="wikitable"
|-
!Grups
!Període
!Notes
|-
|8
|{{Nowrap|1929-1930}}
|
|-
|4
|1930-1931
|
|-
|6
|1931-1932
|
|-
|8
|1932-1934
|
|-
|6
|1940-1941
|
|-
|9
|1943-1945
|
|-
|10
|1945-1946
|
|-
|12
|1946-1947
|
|-
|8
|1947-1948
|
|-
|6
|1948-1949
|
|-
|5
|1949-1950
|
|-
|6
|1950-1954
|
|-
|16
|1954-1957
|
|-
|14
|1957-1968
|
|-
|8
|1968-1970
|
|-
|4
|1970-1977
|Al finalizar la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1969-1970|temporada 1969-70]], es va produir el descens a Regional de 12 equips de cada un dels vuit grups, de manera que a partir de la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1970-1971|temporada 1970-71]] la Tercera Divisió es va estructurar en 80 equips distribuïts per proximitat geogràfica en quatre grups, de forma molt similar a la composició actual de la [[Segona Divisió B]]
|-
|6
|1977-1979
|Després de la creació de la [[Segunda División B]] el [[Segunda División B espanyola de futbol 1977-78|1977]], la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1977-78|Tercera División]] va passar a conformar el quart nivell en el sistema de lligues. Els 120 equips participants van ser repartits, sota criteris de proximitat geogràfica, en sis grups
|-
|8
|1979-1980
|Per primera vegada, a la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1979-1980|temporada 1979-80]] es va crear un grup exclusiu per a una federació territorial, la Balear. Per a això, catorze equips de categoria regional balear van pujar a Tercera per unir-se als sis ja existents, quedant format el VIII. Altres 32 equips de la resta de país van obtenir l'ascens i van substituir als sis descendits per sumar un total de 160 equips a Tercera, distribuïts en vuit grups
|-
|13
|1980-1983
|El 1980, 103 ascensos i només tres descensos va marcar un increment dels [[Tercera divisió espanyola de futbol 1980-81|equips de Tercera]] fins als 260, que van ser repartits en tretze grups, ja amb una clara vocació territorial: grup I per equips gallecs, l'II per a asturians i càntabres, el III per bascos, el IV per aragonesos, navarresos i de la Rioja, el V per catalans, el VI per a valencians, el VII per castellans (madrilenys i manxecs), el VIII per la Federació Oest (més tard Federació de Castella i Lleó), el IX per a Andalusia Oriental i Melilla, el X per a Andalusia Occidental, Ceuta i Extremadura, el XI per Illes Balears, el XII per les Illes Canàries, i el XIII per equips murcians, Albacete i alguns del sud d'Alacant
|-
|14
|1983-1986
|A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1983-84|campaña 1983-84]] és el torn dels extremenys de crear el seu propi grupo, el XIV, deixant el grupo X, que queda reservat per a Andalucía Occidental i Ceuta
|-
|16
|1986-1987
|A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1986-1987|temporada 1986-87]] el grup II que compartien asturians i càntabres es queda en exclusiva per als equips asturians, creant-se un grup nou per als conjunts càntabres (que passa a ser el III). Paral·lelament, el grup IV en el qual havien competit aragonesos, navarresos i de la Rioja es divideix en els nous grups XV (per navarresos i de la Rioja), i XVI (per als aragonesos)
|-
|17
|1987-1989
|A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1987-1988|temporada 1987-88]] es divideix el grupo VII, el de la Federació Castellana, quedant-se aquest en exclusiva per als equips madrilenys mentre que els manxecs són enquadrats en un nou grup, el XVII
|-
|18
|1989-1992
|A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1989-1990|temporada 1989-90]] es va produir una incorporació massiva d'equips de la comarca del [[El Baix Segura|Baix Segura]] al grup valencià, el VI, de manera que aquesta federació va haver de repartir als seus equips en dos grups, el Grup VI Nord i el Grup VI Sud, perllongant aquesta situació durant tres anys
|-
|17
|1992-2004
|Finalment, la Federació Valenciana va decretar que a la [[Tercera divisió espanyola de futbol 1991-92#Grupo VI (Comunidad Valenciana)|temporada 1991-92]] es producirien deu descensos directes en cadascun dels dos grups valencianos, per tenir un sol grupo de Tercera a partir del any següent
|-
|18
|2004-
|A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 2004-2005|temporada 2004-05]] el grup XV que compartien equips navarresos i de la Rioja es desdobla en grupo XVa per als equips navarresos i grup XVb pels de la Rioja, mantenint-se aquesta denominació durante dues temporades. A la [[Tercera divisió espanyola de futbol 2006-2007|temporada 2006-07]] el grup navarrés es queda amb la denominació grup XV, mentre que el de la Rioja adopta la nomenclatura grup XVI i els grups d'Aragón i de Castella-La Mancha passen a anomenar-se grups XVII y XVIII respectivament
|}
== Sistema de competició ==
| |||