Revisió del 08:33, 29 juny 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.733 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 12:25, 1 jul 2020 modifica desfés Haslf (discussió \| contribucions) 5.893 edits m →‎Aspectes històrics, socials i culturals Edició següent →
Línia 13: == Aspectes històrics, socials i culturals == === Història === La llengua referida habitualment com a [[francès\|''francès estàndard'']] és una llengua d'oïl, però els territoris de l'actual França continental han inclòs durant segles grans grups de parlants de llengües d'oïl diferents del francès, així com parlants d'altres llengües romàniques ([[arpità]], [[occità\|occità-gascó]], [[català]]) i no romàniques ([[basc]], [[bretó]], [[flamenc occidental]] i [[alsacià]]). Encara que els diferents estàndards literaris de les llengües d'oïl en l'[[edat mitjana]] podrien haver evolucionat a una situació en la qual cada llengua mantingués el seu estatus al territori en què era parlada, la centralització del Regne de França i la seva influència fins i tot fora de les seves fronteres va tenir l'efecte d'enviar la majoria de les diverses llengües d'oïl a la foscor durant diversos segles. Hi ha dues teories principals per a explicar la preeminència del francès estàndard. Línia 19: === La teoria franciana (''francien'') === Afirma que el francià (''francien''), la llengua d'oïl de la regió de [[París]] i, per tant, de la cort francesa, es va imposar simplement com a llengua oficial en tot el territori del regne perquè era la llengua del rei. Aquest francià esdevingué la base de la llengua francesa moderna amb el pas del temps. L'evidència lingüística suggereix rebutjar aquesta idea, encara que és citada sovint en llibres de divulgació científica. === La teoria de la ''[[lingua franca]]'' === La majoria dels lingüistes que treballen en el tema tendeixen a presentar varietats de la teoria següent: el francès imposat per l'[[edicte de Villers-Cotterêts]] per a reemplaçar el llatí no era una varietat particular de les llengües d'oïl, sinó una [[llengua administrativa]] generalitzada, obtinguda a força d'eliminar característiques regionals i que era comprensible per a tots, això és, una ''[[lingua franca]]''. Es creu que aquesta llengua no estava prevista com a llengua estatal, sinó simplement com una llengua de cancelleria per a temes legals i administratius. No obstant això, el desenvolupament d'una [[literatura]] en aquesta nova llengua va animar els escriptors a usar francès més que les seves pròpies llengües regionals. Això va portar al declivi de la literatura en llengües vernacles.

Llengües d'oïl: diferència entre les revisions