Variacions en fa sostingut menor Op. 20 (C. Schumann): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - estan construides les + estan construïdes les
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
{{MI|data=2020}}
{{Infotaula composició}}
[[Clara Schumann]] va escriure les seves variacions Op. 20 per a piano el 1853, i van ser estrenades el 27 de maig de 1854 per [[Johannes Brahms]] al piano.<ref name=":0">“Clara Schumann as Composer and Editor.” ''Clara Schumann: The Artist and the Woman'', by Nancy B. Reich, 1st ed., Cornell University Press, 2001, pp. 211–248. ''JSTOR'', www.jstor.org/stable/10.7591/j.ctt3fgqn8.20. Accessed 9 May 2020.</ref>
 
Amb la primera edició realitzada per la editorial [[Breitkopf & Härtel|Leipzig: Breitkopf und Härtel]]
Línia 10:
Aquesta obra és una de les últimes de Clara compostes per a piano. Va presentar la peça a [[Robert Schumann]], el seu marit, per l'últim aniversari que va passar amb la seva família amb la dedicatòria "Al meu estimat marit, el 8 de juny de 1853, aquest humil i renovat assaig de la seva antiga Clara".
 
Aquestes variacions són una música d'una gran inspiració, i demostren el gran talent musical i especialment compositiu de la [[Clara Schumann]]. [[Johannes Brahms|Brahms]] es va emocionar tant per la composició i la interpretació de [[Clara Schumann|Clara]], que més tard va compondre el seu propi conjunt de [[Variacions sobre un tema de Robert Schumann Op.9]] sobre el mateix tema, i les va dedicar a [[Clara Schumann]].<ref name=":2">"Schumann, Clara (Josephine)" Hall, George, in Oxford Companion to Music, Alison Latham, ed., Oxford University Press, 2002,1 Ed. p.1124. (Google Books)</ref>
 
El tema que utilitzen tots dos la quarta peça del ''[[Bunte Blatter Op. 99]]'' de [[Robert Schumann]].<ref>Schumann, Ferdinand, and Jacques Mayer. “Brahms and Clara Schumann.” ''The Musical Quarterly'', vol. 2, no. 4, 1916, pp. 507–515. ''JSTOR'', www.jstor.org/stable/737934. Consultat 9 Maig 2020.</ref>
Línia 20:
La primera variació es caracteritza pel moviment de tresets en el baix amb el tema clarament definit al registre superior.
 
Les semicorxeres de la segona variació creen una sensació de moviment cap endavant, i les dificultats tècniques d’aquesta variació donen una visió de la tècnica de control que posseïa la mateixa Clara.
 
La tercera variació mostra el retorn al caràcter i al moviment rítmic del tema inicial amb un relat lent i dolent del tema.
 
La quarta variació avança de nou a través de tresets de semicorxeres a la mà dreta amb el tema clarament present a la mà esquerra.
 
La cinquena variació és més animada amb agitades octaves de la mà esquerra sobre les quals hi ha una insistent afirmació cordial del tema principal.